Maria Nunes / @mnunesal
A vint metres del fossar de les Moreres, tres-cents anys després, en el lloc i les dates en què van succeir els fets de 1714, l’editorial Columna va donar el tret de sortida a No s’hi enterra cap traïdor, el debut en el terreny de la novel·la històrica de Víctor Jurado Riba, un jove autor de 20 anys, estudiant d’història, que amb els versos de Frederic Soler Pitarra per divisa se suma als títols de ficció que han recreat els fets històrics a l’entorn del 1714. Com va remarcar l’editora Ester Pujol, estem davant un autor joveníssim que s’estrena amb un debut potent al voltant de les peripècies d’un sabater barceloní del segle XVIII que viu al Born amb els seus fills, i es troben immersos de ple en el setge, la lluita aferrissada per la defensa de la ciutat i la caiguda final de l’11 de setembre.
La novel·la, que sorprèn gratament per la maduresa i la qualitat literària, cerca l’equilibri entre els personatges de ficció i els personatges històrics, tot i que la seva opció és clarament donar protagonisme als personatges de ficció que representen aquelles actituds humanes que poden haver existit perfectament. En aquest sentit és remarcable la versemblança en les seves actituds segons les edats i condicions i ens trasbalsa la profunditat dramàtica del canvi operat en els joves i adolescents que veuen la mort a primera línia de foc, com l’experiència els transforma en vells en poques hores. L’actitud abrandada del fill, en Joan, contrasta amb la d’en Pere, el pare que dubta perquè té encara sagnant el record del que ha patit i perdut ell i els seus en els anteriors setges de 1651 i 1706. En Pere dubta entre la fugida i la resistència perquè el que Víctor Jurado pretén transmetre no és la visió de l’heroi de ficció convençut i sense fissures sinó el punt de vista humà de la persona que es troba en una situació extrema que li exigeix estar a l’alçada de les circumstàncies, i que malgrat que el seu desig potser sigui un altre, assumeix les seves responsabilitats fins al final.
Quant als personatges històrics que apareixen en la novel·la, al costat dels noms més populars com Villarroel i Casanovas o Populi i Berwick, ens descobreix noms i persones reals menys coneguts però molt importants durant el setge com Sebastià Dalmau que va donar 200.000 lliures per mantenir la defensa de la ciutat i va armar un regiment de la seva pròpia butxaca.
No s’hi enterra cap traïdor és una novel·la de lectura àgil que combina a la perfecció el coneixement històric amb l’acció. En la memòria del protagonista els episodis del passat i els del present es van juxtaposant constantment, potser per indicar-nos que cal aprendre dels errors del passat, però sobretot per destacar la importància de la memòria històrica. Com el mateix autor explicà, volia situar-se en l’escenari del fossar de les Moreres perquè fou el lloc d’enterrament dels morts en els baluards de Santa Clara i de Llevant quan el duc de Berwick, al capdavant de les tropes borbòniques, atacà brutalment la ciutat, i perquè, a excepció dels popularíssims versos de la tornada del poema de Pitarra (tot i que pocs coneixen el contingut sencer del poema i a què fan referència exactament) ha estat poc privilegiat en la literatura arran dels fets de 1714. Quant a la documentació, Jurado segueix el molt que ja s’ha publicat darrerament sobre els fets polítics i històrics, i pel que fa concretament l’escenari de les batalles i els enfrontaments armats als diversos punts del perímetre de les muralles de la ciutat, hi apareixen aquells consignats a la Gaceta de Barcelona, autèntic diari del setge.
Altres virtuts de la novel·la que cal destacar és la creació d’una atmosfera versemblant que recrea la intensitat sense descans dels bombardeigs sobre la ciutat, del protagonisme de la por, la fam, la set, de la mort, la destrucció i la ruïna causada en cases i vides. També és remarcable la capacitat de sintetitzar en els diàlegs entre personatges de poques línies uns fets històrics que situen el lector, i que resulten molt més efectius narrativament parlant que si l’autor els hagués volgut explicar en una llarga descripció que hauria estat un llast per al ritme la novel·la. Per altra banda, encara que no sigui un tema central, resulta també molt interessant des del punt de vista sociològic i humà veure com té cabuda en l’argument la situació de les dones i la seva vulnerabilitat jurídica i social, sobretot el cas de les vídues que es veien desposseïdes de tot i obligades per la necessitat a dedicar-se a la prostitució. Finalment destacaria també la voluntat d’explicar no una sola sinó diverses realitats de l’època, realitats imprescindibles totes per construir la novel·la perquè ho han estat per construir la nostra història com a país en moments decisius.
“-Morirem tots, capità? -va preguntar un dels joves.
-Estigues tranquil. Serà només en el moment que les idees valguin més que les persones quan haurem perdut la guerra. Fins llavors, mentre un català defensi la seva llar i la seva família, i no un rei, tots seguirem vius entre les moreres.”
En síntesi, una novel·la històrica oportuna i recomanable per gaudir llegint i per reflexionar, que sorprèn i impressiona per la maduresa d’idees i la claredat en expressar-les d’un jove autor a qui caldrà seguir amb interès.
