-
Antonina Canyelles torna a posar el món potes enlaire amb 'Nus baixant una escala'.
-
El poemari ens recorda que podem conservar els moments d'alegria del passat però sense que siguin àncores.
-
LaBreu Edicions publica 'Cristall d'alè', recull de 21 poemes publicats per l'autor el 1965, amb un aparell hermenèutic molt revelador.
-
Joan-Elies Adell (Vinaròs, 1968) és poeta i assagista. Ha publicat diversos llibres de poemes com La matèria del temps (El Mèdol, 1994), Oceà immòbil (Izar, 1995), A curt termini (Eliseu Climent, 1997), Un mateix cel (7 i Mig, 2000), Encara una olor (Bromera, 2003), La degradació natural dels objectes (Proa, 2004), Pistes falses (La Garúa, 2006), Si no et tinc (Pagès, 2013) i Escandall (Meteora, 2014). Diu que la seva poesia parla del “passat recent, d’alguna cosa que t’ha provocat dolor i necessites pensar-la, verbalitzar-la i, d’alguna manera, curar-la”. Explica que necessita tenir molt clar el fet sobre el qual vol escriure i, per a posar-se a treballar, li cal.
-
Marta Planes. Lleida / @martaplanes En l’any del centenari del naixement de Joan Vinyoli (1914-1984) labutxaca recupera la seva Poesia completa, amb el necessari i valuós pròleg d’Enric Casasses, guia indispensable per a qui s’atansi per primera vegada a Vinyoli, on el lector trobarà les claus per interpretar la seva obra. Poesia completa recull tots els poemaris de l’autor, des del seu debut, Primer desenllaç (1937), fins a Passeig d’aniversari, publicat poc abans de morir. També aplega les versions de Rilke i sis poemes de Nietzsche traduïts per l’autor. Aquesta edició de butxaca és una iniciativa fantàstica, ja que fa més accessible.
-
L'editorial Proa publica un volum de poemes de Vinyoli amb pròleg i selecció del també poeta Joan Margarit.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Qui més, qui menys tots els éssers humans tard o d’hora acabem aturant-nos per a mirar la nostra vida o la dels que ens envolten, per a intentar agafar distància de nosaltres mateixos, de la nostra història, i reflexionar per quins camins estem transitant. És llavors quan ens adonem que la vida és tan de debò com ho és la mort. En aquest sentit, ser poeta mai serà una feina fàcil, perquè el poeta pren consciència de sí mateix de forma constant. La poesia no és un vestit que un es pugui posar.
-
Ignasi Mena. Barcelona / @ignasimena Es pot ser poeta quan l’essència mateixa de la poesia ha estat posada fortament en dubte? La resposta és sí. Joseph Brodsky (1940-1996), poeta jueu nascut a Leningrad que més tard, per raons polítiques (o, més aviat, apolítiques) va haver d’exiliar-se als Estats Units, n’és un bon exemple. En ell, l’activitat poètica no respon a cap paradigma expressiu –per tant, llegir-lo des de la biografia no seria una bona solució-, ni busca tampoc representar a través de la mimesi un món “exterior”. Més aviat es podria dir que per a Brodsky l’activitat poètica es.
-
En el seu poemari 'Blau de nit a Praga', Teresa Costa-Gramunt evoca tota una tradició, fets, personatges i espais de la capital txeca.
Antonina Canyelles torna a posar el món potes enlaire amb 'Nus baixant una escala'.
El poemari ens recorda que podem conservar els moments d'alegria del passat però sense que siguin àncores.
LaBreu Edicions publica 'Cristall d'alè', recull de 21 poemes publicats per l'autor el 1965, amb un aparell hermenèutic molt revelador.
Joan-Elies Adell (Vinaròs, 1968) és poeta i assagista. Ha publicat diversos llibres de poemes com La matèria del temps (El Mèdol, 1994), Oceà immòbil (Izar, 1995), A curt termini (Eliseu Climent, 1997), Un mateix cel (7 i Mig, 2000), Encara una olor (Bromera, 2003), La degradació natural dels objectes (Proa, 2004), Pistes falses (La Garúa, 2006), Si no et tinc (Pagès, 2013) i Escandall (Meteora, 2014). Diu que la seva poesia parla del “passat recent, d’alguna cosa que t’ha provocat dolor i necessites pensar-la, verbalitzar-la i, d’alguna manera, curar-la”. Explica que necessita tenir molt clar el fet sobre el qual vol escriure i, per a posar-se a treballar, li cal.
Marta Planes. Lleida / @martaplanes En l’any del centenari del naixement de Joan Vinyoli (1914-1984) labutxaca recupera la seva Poesia completa, amb el necessari i valuós pròleg d’Enric Casasses, guia indispensable per a qui s’atansi per primera vegada a Vinyoli, on el lector trobarà les claus per interpretar la seva obra. Poesia completa recull tots els poemaris de l’autor, des del seu debut, Primer desenllaç (1937), fins a Passeig d’aniversari, publicat poc abans de morir. També aplega les versions de Rilke i sis poemes de Nietzsche traduïts per l’autor. Aquesta edició de butxaca és una iniciativa fantàstica, ja que fa més accessible.
L'editorial Proa publica un volum de poemes de Vinyoli amb pròleg i selecció del també poeta Joan Margarit.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Qui més, qui menys tots els éssers humans tard o d’hora acabem aturant-nos per a mirar la nostra vida o la dels que ens envolten, per a intentar agafar distància de nosaltres mateixos, de la nostra història, i reflexionar per quins camins estem transitant. És llavors quan ens adonem que la vida és tan de debò com ho és la mort. En aquest sentit, ser poeta mai serà una feina fàcil, perquè el poeta pren consciència de sí mateix de forma constant. La poesia no és un vestit que un es pugui posar.
Ignasi Mena. Barcelona / @ignasimena Es pot ser poeta quan l’essència mateixa de la poesia ha estat posada fortament en dubte? La resposta és sí. Joseph Brodsky (1940-1996), poeta jueu nascut a Leningrad que més tard, per raons polítiques (o, més aviat, apolítiques) va haver d’exiliar-se als Estats Units, n’és un bon exemple. En ell, l’activitat poètica no respon a cap paradigma expressiu –per tant, llegir-lo des de la biografia no seria una bona solució-, ni busca tampoc representar a través de la mimesi un món “exterior”. Més aviat es podria dir que per a Brodsky l’activitat poètica es.
En el seu poemari 'Blau de nit a Praga', Teresa Costa-Gramunt evoca tota una tradició, fets, personatges i espais de la capital txeca.