-
A ‘Algo supuestamente divertido que nunca volveré a hacer’ Foster Wallace retrata el turisme organitzat.
-
Quan un entrevista a Fabián Barris (Santiago de Compostel·la, 1973), sembla impossible no deixar-se convèncer pels seus arguments. Aquest aventurer gallec és llicenciat en Psicologia social, ha estat empresari d’Internet, doblador, guia d’un castell medieval, actor de telecomèdies i presentador de ràdio. El 2010 va abandonar la seva vida d’empresari i es va llançar a la carretera sobre la seva moto. Acaba de publicar Las mejores rutas por el Mundo en moto (Anaya), un compendi de les quinze millors rutes que ha fet en aquests anys. Manel Haro. Barcelona / @manelhc Quants països has recorregut amb moto? Jo em sento.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Quan un és un viatger infatigable, no pot evitar que se li vegi a llegües aquesta actitud nòmada, observadora, aquesta capacitat d’escrutar la realitat i l’entorn d’una determinada manera. Si a més aquest viatger és també escriptor, el fruit d’aquesta combinació és una producció literària rica en paisatges i geografies que serveix de bitllet al lector per acompanyar-lo en cadascuna de les seves aventures. L’autor holandès Cees Nooteboom (La Haia, 1933) és un d’aquells viatgers incansables, que ha estat capaç d’aprendre diverses llengües sense trepitjar una acadèmia, però prestant molta atenció als que l’han.
-
Francesc Parcerisas (Barcelona, 1944) és poeta, traductor (entre altres obres, ha traduït al català El senyor dels anells i El hòbbit de Tolkien) i crític. La primavera a Pequín (Quaderns Crema) és el dietari que va escriure després de passar un mes a la capital de la Xina, el gegant asiàtic que creix de forma vertiginosa. L’autor fa una descripció molt personal d’allò que veu, de la realitat que es troba passejant pels carrers, entrant a un restaurant a dinar o senzillament aturant-se a observar. Com ell mateix diu, poca cosa sabem de la Xina, almenys fins que un es.
-
Valentí Gómez i Oliver publica 'Roma: Passeig per l'eternitat', una visió profunda, sensible i acurada de la capital d'Itàlia.
A ‘Algo supuestamente divertido que nunca volveré a hacer’ Foster Wallace retrata el turisme organitzat.
Quan un entrevista a Fabián Barris (Santiago de Compostel·la, 1973), sembla impossible no deixar-se convèncer pels seus arguments. Aquest aventurer gallec és llicenciat en Psicologia social, ha estat empresari d’Internet, doblador, guia d’un castell medieval, actor de telecomèdies i presentador de ràdio. El 2010 va abandonar la seva vida d’empresari i es va llançar a la carretera sobre la seva moto. Acaba de publicar Las mejores rutas por el Mundo en moto (Anaya), un compendi de les quinze millors rutes que ha fet en aquests anys. Manel Haro. Barcelona / @manelhc Quants països has recorregut amb moto? Jo em sento.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Quan un és un viatger infatigable, no pot evitar que se li vegi a llegües aquesta actitud nòmada, observadora, aquesta capacitat d’escrutar la realitat i l’entorn d’una determinada manera. Si a més aquest viatger és també escriptor, el fruit d’aquesta combinació és una producció literària rica en paisatges i geografies que serveix de bitllet al lector per acompanyar-lo en cadascuna de les seves aventures. L’autor holandès Cees Nooteboom (La Haia, 1933) és un d’aquells viatgers incansables, que ha estat capaç d’aprendre diverses llengües sense trepitjar una acadèmia, però prestant molta atenció als que l’han.
Francesc Parcerisas (Barcelona, 1944) és poeta, traductor (entre altres obres, ha traduït al català El senyor dels anells i El hòbbit de Tolkien) i crític. La primavera a Pequín (Quaderns Crema) és el dietari que va escriure després de passar un mes a la capital de la Xina, el gegant asiàtic que creix de forma vertiginosa. L’autor fa una descripció molt personal d’allò que veu, de la realitat que es troba passejant pels carrers, entrant a un restaurant a dinar o senzillament aturant-se a observar. Com ell mateix diu, poca cosa sabem de la Xina, almenys fins que un es.
Valentí Gómez i Oliver publica 'Roma: Passeig per l'eternitat', una visió profunda, sensible i acurada de la capital d'Itàlia.