-
L’escriptora britànica va ser molt popular en la seva època al seu país, però en castellà només trobem el seu llibre ‘En el piso de abajo’.
-
Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Tanmateix com a aquell seguidor d’un equip li costa ser crític amb el millor jugador, a mi em costa ser-ho amb l’Arthur Conan Doyle. M’he criat envoltat de llibres seus somiant en ser com el mític personatge que va crear, Sherlock Holmes. Els anys han fet que m’acostumi a estimar a aquest personatge aficionat a les disfresses i a la cocaïna. Hi ha cops on m’endinso dintre de la seva personalitat, vaig en el metro de camí a la universitat i penso, per petits detalls que veig a les persones, en com serà.
-
'El que resta del dia', de Kazuo Ishiguro, explica la història d'un majordom que entrega la seva vida a la feina oblidant els seus desitjos.
-
'Color de llet', de Nell Leyshon, explica la història d'una jove de 14 anys que és enviada a fer de minyona a casa del vicari de la població.
-
Ian Rankin va començar aquesta sèrie de novel·les negres amb la investigació de la desaparició i assassinat de diverses nenes petites.
-
L'excel·lent novel·la 'La llibreria', de la britànica Penelope Fitzergald, ha inspirat Isabel Coixet per dirigir l'adaptació cinematogràfica.
-
Salamandra publica 'Humo y espejos', volum que recull diversos relats de l'autor apareguts en revistes i antologies als anys 90.
-
Impedimenta publica ‘Un día en la vida de una mujer sonriente’, volum que recull 40 anys de relats de l’escriptora britànica.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Ara que Kazuo Ishiguro té més presència que mai a les nostres llibreries per haver guanyat el Nobel de Literatura, és un bon moment per començar a llegir-lo i veure com es tradueix en la pràctica allò que la presidenta del jurat del guardó d’Estocolm va definir com a “gran força emocional” tot destacant que en els seus llibres “mostra l’abisme que existeix sota el nostre il·lusori sentit de connexió amb el món.” Reconec que vaig haver de llegir diverses vegades aquesta darrera frase, per entendre què volia dir exactament, i crec que.
L’escriptora britànica va ser molt popular en la seva època al seu país, però en castellà només trobem el seu llibre ‘En el piso de abajo’.
Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Tanmateix com a aquell seguidor d’un equip li costa ser crític amb el millor jugador, a mi em costa ser-ho amb l’Arthur Conan Doyle. M’he criat envoltat de llibres seus somiant en ser com el mític personatge que va crear, Sherlock Holmes. Els anys han fet que m’acostumi a estimar a aquest personatge aficionat a les disfresses i a la cocaïna. Hi ha cops on m’endinso dintre de la seva personalitat, vaig en el metro de camí a la universitat i penso, per petits detalls que veig a les persones, en com serà.
'El que resta del dia', de Kazuo Ishiguro, explica la història d'un majordom que entrega la seva vida a la feina oblidant els seus desitjos.
'Color de llet', de Nell Leyshon, explica la història d'una jove de 14 anys que és enviada a fer de minyona a casa del vicari de la població.
Ian Rankin va començar aquesta sèrie de novel·les negres amb la investigació de la desaparició i assassinat de diverses nenes petites.
L'excel·lent novel·la 'La llibreria', de la britànica Penelope Fitzergald, ha inspirat Isabel Coixet per dirigir l'adaptació cinematogràfica.
Salamandra publica 'Humo y espejos', volum que recull diversos relats de l'autor apareguts en revistes i antologies als anys 90.
Impedimenta publica ‘Un día en la vida de una mujer sonriente’, volum que recull 40 anys de relats de l’escriptora britànica.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Ara que Kazuo Ishiguro té més presència que mai a les nostres llibreries per haver guanyat el Nobel de Literatura, és un bon moment per començar a llegir-lo i veure com es tradueix en la pràctica allò que la presidenta del jurat del guardó d’Estocolm va definir com a “gran força emocional” tot destacant que en els seus llibres “mostra l’abisme que existeix sota el nostre il·lusori sentit de connexió amb el món.” Reconec que vaig haver de llegir diverses vegades aquesta darrera frase, per entendre què volia dir exactament, i crec que.