Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz
Vaig estudiar el poema Beowulf però de passada, a l’escola, sense endinsar-nos-hi, malgrat ser un dels poemes més coneguts de la literatura anglosaxona. No ho vàrem fer per la complicació lingüística, escrit en un anglès antic resultava feixuc per a estudiants de primer de batxillerat. Ara, amb l’edició de Bernardo Santano i Fernando Cid publicada amb Ediciones Cátedra, tenim al nostre abast el poema més llarg escrit en old english. Segons els estudiosos, s’estima que es va redactar durant la primera meitat del segle VIII, tot i que el debat que comporta amb si és d’una magnitud gegantesca entre les persones que l’estudien l’obra que va inspirar Tolkien a escriure El senyor dels anells.
El poema narra la història de Beowulf, un guerrer hàbil i sagaç que s’assabenta que el monstre Grendel arriba a terres daneses i mata qualsevol persona que escolta les històries sobre la creació. El guerrer travessa regnes per arribar-hi a temps i fer-ne front, amb una pugna heroica per retornar l’honor al seu pare. Després d’una llarga lluita, el nostre protagonista aconsegueix arrencar-li un braç al monstre, qui després d’una final agonia, morirà. El país quedava fora de perill de no ser per la venjança de la mare de Grendel, que serà encara més impetuosa i agressiva. El guerrer, que hereta el tron del seu difunt pare, aconseguirà que el seu regne prosperi, no sense esforç ni conflicte. Amb el pas dels anys, d’uns de pau i assossec, apareixerà altre cop la figura d’un drac que desafiarà Beowulf, qui ja no és aquell jove àgil de ment i cos que pot amb tot.
El poema, com veiem, parla del sentiment d’honor que tant s’ha perdut amb el temps. Les paraules tenen el seu valor, i els actes havien de ser-ne conseqüents. El temps passar, per tothom, veiem traces de realismes representades en el físic del personatge. Aquell domini de l’espasa del principi del poema ja no tornarà a aparèixer. Les cames pesen més, els reflexos no són els mateixos i les ferides ja no suturen igual. Veiem una humanització poc comuna en aquest gènere, en el qual tot sovint, malgrat el pas del temps, els reis sempre conserven una energia per al combat final. També tractarà l’etern conflicte entre el bé i el mal, representat pel guerrer i els diversos dracs que se succeeixen al llarg de l’obra.
La importància del llibre no rau en el seu argument, la composició o el lèxic sinó en la data d’escriptura. Beowulf comporta tot allò que ara triomfa a la gran pantalla però fet amb dotze segles d’avantatge respecte als escriptors que avui dia idolatrem. El fet de servir com a referència de les grans plomes actuals ens dibuixa la gegantesca petjada que ha deixat en la literatura anglosaxona.
