Teatre Nacional de Catalunya
-
Joan Ollé dirigeix a la Sala Gran 'Desig sota els oms' d'Eugene O'Neill, un dels grans clàssics del teatre nord-americà.
-
Arriba al TNC ‘Lucis et Umbrae’, proposta escènica per reviure la fascinació pel món de la llanterna màgica i l'il·lusionisme.
-
‘A tots els que heu vingut’, al TNC, presenta el conflicte de les iaies convergents que no van pair bé la caiguda del pujolisme.
-
‘La senyora Florentina i el seu amor Homer’, de Mercè Rodoreda, floreix al TNC amb direcció de Sergi Belbel.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal La Sala Petita del TNC acull per primer cop un dels duels més brillants del dramaturg francès Bernard-Marie Koltès, en traducció de Sergi Belbel i sota la direcció de Joan Ollé. La importància i l’impacte del teatre de Bernard-Marie Koltès el convertí en un dels autors fonamentals de la segona meitat del segle XX, i la seva obra ha estat considerada per la crítica com una nova respiració shakespeariana. El teatre de Koltès fuig de solucions convencionals com els salts temporals i els canvis de decorat, per a ell constitueixen trucs vells i.
-
José Luis Gómez dirigeix, adapta i protagonitza el clàssic de Fernando de Rojas al Teatre Nacional de Catalunya.
-
El TNC estrena ‘El coratge de matar’ de Lars Norén, dirigida per Magda Puyo, una obra sobre les relacions entre pare i fill.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal Sota el lema «L’art és l’exercici experimental de la llibertat», Joan Baixas, antic director de la companyia Teatre de la Claca, i Cildo Meireles, artista plàstic brasiler conegut per les seves instal·lacions de caire teatral que tenen per objectiu fer viure a l’espectador una experiència sensorial completa, proposen a la Sala Petita del TNC un muntatge que uneix dramatúrgia amb art conceptual. L’espectacle es compon de cinc peces diverses de Cildo Merireles, que es converteixen en teatre utilitzant unes tècniques i un llenguatge que conjuga l’ús de la pintura i la manipulació de.
-
Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal «No m’animo a descriure els espectacles en els quals es representaven les peces txekhovianes, perquè resultaria completament impossible. La seva delícia rau en allò que no pot transmetre’s amb paraules, en el que resta ocult darrere, en les pauses, en les mirades dels actors, en la irradiació dels seus sentiments interiors. Fins i tot, les coses inanimades prenien vida sobre l’escena. Tot naixia en la intuïció creadora i el sentiment artístic.» En aquests termes s’expressava Konstantín Stanislavski a La meva vida en l’art a propòsit de La gavina de Txèkhov. Les seves paraules.