El 2015 serà recordat com un any d’èxits per a Mika, el cantautor libanès de 32 anys que va conquerir l’escena musical el 2007 amb el hit Grace Kelly i es va fer famós pel seu carismàtic falset. Després d’una doble experiència com a jutge a X-Factor Itàlia i The Voice France, aquest any ha publicat un nou àlbum i ha fet una sèrie de concerts per tot el món amb les entrades esgotades. No satisfet amb això, Mika torna ara a les botigues amb una edició especial del seu darrer disc No place in heaven.
El passat estiu el cantant va oferir un colorit concert a Barcelona, al fantàstic escenari dels Jardins de Pedralbes, on va presentar algunes de les noves peces acompanyades, és clar, dels temes més populars. Mika dóna sempre el millor de si mateix en els concerts i altres actuacions en directe, guanyant-se la complicitat dels espectadors en tot moment, per la qual cosa la publicació d’aquesta edició especial és rebuda com un gran regal de Nadal per als seus fans.
El primer CD afegeix contingut al seu darrer disc, publicat el juny i promocionat amb els singles Talk about you, Good guys i Staring at the sun. Les novetats són quatre temes, dos en francès (Je chante i Tant que j’ai le soleil) i dos en anglès (Beautiful disaster i Feels like love) i una versió remix de Hurts. Aquesta edició especial no es limita, però, a repetir amb alguna variant el darrer projecte discogràfic del cantant, sinó que el seu valor augmenta sobretot pel segon CD que inclou un directe de Mika amb l’Orquestra Simfònica de Montreal, dirigida per Simon Lecrerc, un dels tres concerts especials, en clau simfònica, que l’artista va oferir al febrer al Canadà.
Aquest CD, que s’obre amb Toy boy, una cançó de sonoritat fortament disneyana però amb un text profundament obscur, és un encadenament de grans èxits com Grace Kelly, Love today, Rain, Elle me dit i Relax (take it easy), que, gràcies a l’acompanyament orquestral, obtenen nova vida. També trobem cançons més actuals com Boum Boum Boum i Good Guys. En les cançons més melòdiques com Underwater, Over my shoulder i Any other world, Mika dóna el millor de si mateix, colpeixen i és difícil resistir-se a tornar-les a escoltar quan acaben. Ara bé, les tres joies del disc són les cançons que més guanyen amb aquest nou aire simfònic: The origin of love, Happy ending i Last party. La primera és una bellíssima lletra d’amor que dóna nom al seu tercer àlbum, del 2012 (“Like stupid Adam and Eve they found their love in a tree / God didn’t think they deserved it / He taught them hate, taught them pride / Gave them a leaf, made them hide / Let’s push their stories aside / You know the origin is you”); la segona és una de les cançons més famoses i estimades de Mika, banda sonora post-ruptura per a molts cors trencats; i l’última és una dedicatòria especial a Freddie Mercury, artista amb el qual sempre han vinculat Mika per la similitud del seu falset. Aquestes tres peces ofereixen una exhibició emocionant digna d’ovació que, sense exagerar, ja mereixen la compra de l’àlbum.
Aquest és un disc, en definitiva, que no pot faltar en cap col·lecció dels fans de Mika i que ofereix a qui encara no el coneix una bona manera de fer-ho en clau inèdita. Poc importa si, com diu en la cançó que dóna títol a l’àlbum, “there’s no place in heaven for someone like me”, perquè si Mika continua oferint-nos petites joies com aquestes, pot estar segur que tindrà sempre un lloc en el nostre paradís (musical).
A 'Terra inestable', Claire Fuller narra la vida de dos germans assotats per la mort…
'De què parlo quan parlo de córrer' són una mena de memòries de Murakami centrades…
El Nobel J.M. Coetzee reinterpreta la història de Dante i Beatrice a 'El polonès', novel·la…
El greco-rus va dirigir a L'Auditori el 'Requiem' i el 'Concert per a piano n.…
A 'Ocho cuentos para el fin de un mundo' José Manuel Beiro retrata la incomunicació…
L'exposició immersiva 'Tim Burton’s Labyrinth' aplega escultures, esbossos, músiques, i altres materials que ens transporten…