‘Daurrodó’ o l’experiència de l’insòlit al TNC

Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal

Sota el lema «L’art és l’exercici experimental de la llibertat», Joan Baixas, antic director de la companyia Teatre de la Claca, i Cildo Meireles, artista plàstic brasiler conegut per les seves instal·lacions de caire teatral que tenen per objectiu fer viure a l’espectador  una experiència sensorial completa,  proposen a la Sala Petita del TNC un muntatge que uneix dramatúrgia amb art conceptual.

L’espectacle es compon de cinc peces diverses de Cildo Merireles, que es converteixen en teatre utilitzant unes tècniques i un llenguatge que conjuga l’ús de la pintura i la manipulació de titelles, els objectes, les màscares, els sons, la dansa i la projecció d’imatges per endinsar-se en un univers carregat dels símbols del seu imaginari particular. La proposta s’inicia amb un recorregut a l’entorn de la sala en el qual els espectadors són convidats a moure’s tot observant la instal·lació Pano da roda, inspirada en la perduda tradició brasilera del circ ambulant amb molt pocs mitjans.

Seguidament, i ja a l’espai escènic central, el muntatge segueix amb l’escultura sonora  Not to be or not to be, eis a questao, basada en el so de l’aigua dels grans rius i el riure de la gent que viu al llarg del curs del riu, dues formes de manifestació de vida, i on l’espectador es troba enfront de la seva pròpia imatge. El collage escènic Aperitius Melierenses, l’escombra gegant de La bruixa i la bella versió del conte de Joao Guimaraes-Rosa, La tercera riba del riu, més algunes altres sorpreses finals que no acaben en abandonar la sala completen un espectacle difícil de descriure pel cúmul de sensacions artístiques i sensorials que proposa, i que els seus creadors defineixen com un símbol de la imaginació i la llibertat creativa.

La concepció de l’espectacle es deu a Joan Baixas i Cildo Meireles, i ha comptat amb la col·laboració de Glòria Rognoni en la dramatúrgia. Baixas dirigeix i actua de mestre de cerimònies. L’escenografia és dels mateixos dos creadors, i el dissenyador Antoni Miró Tintó (Groc) s’ha encarregat del del vestuari. Els actors Al Víctor, Andreu Martínez, Isabel Pla, Laura Calvet i Xavi Estrada són els encarregats de representar amb sentit de l’humor els éssers que poblen el particular univers de Daurodó. La música no podia faltar en una proposta d’aquestes característiques. Daurodó inclou un selecció eclèctica composta per peces sonores del propi Cildo Meireles (Sal sem carne, Rio oir, Mebs/caraxia, Pietro Bo), la composició Mascaras d’Orson Meireles i La Chacona de Johann Sebastian Bach. Un espectacle plàstic i teatral que ens convida a deixar de ser espectadors passius i aproximar-nos a una experiència sensorial i cognitiva del món gràcies a la intuïció i l’impacte estètic de l’art.

________

Daurrodó / Teatre Nacional de Catalunya (Plaça de les Arts, 1) / Direcció de Joan Baixas /Concepció de l’espectacle de Joan Baixas i Cildo Meireles / Concepció de la dramatúrgia de Gloria Rognoni / 75 minuts / Fins el 10 de juliol de 2016 / De 12 a 23 euros / www.tnc.cat