Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal
Nórdica Libros ha publicat en un deliciós volumet Las aventuras agrícolas de un cockney i Las aventuras de un padre de familia de Virginia Woolf. Els dos relats es publiquen per primer cop en traducció al castellà d’Ainize Salaberri, autora de la introducció “El círculo siempre se cierra”, i amb il·lustracions de Maite Gurrutxaga. Virgínia Woolf devia tenia uns deu anys quan va escriure el conte Las aventuras agrícolas de un cockney. En aquells moments no era encara Virginia Woolf, sinó la senyoreta Adeline Virginia Stephen i ja havia començat a mostrar la seva talla de futura gran escriptora. Oficialment va començar a escriure als nou anys en el Hyde Park Gate News, un diari familiar que havien creat amb els seus germans -talment com la Jo March de Little Woman- on recollien notícies familiars, sempre amb un to d’humor, contes i petites creacions literàries. El 22 d’agost de 1892, en el diari familiar dels Stephen apareix la següent nota: “En aquest número comencem una història titulada ‘Les aventures agrícoles d’un cockney’, escrit per la senyoreta Adeline Virgínia Stephen i el senyoret Julian Thoby Stephen.”
Las aventuras agrícolas de un cockney és un conte que narra amb clau d’humor les aventures d’una jove parella de recent casats de l’East End de Londres, que decideix traslladar-se a viure a una petita granja que han comprat a Buckinghamshire i que han decidit de conrear. En la seva total ignorància de les feines de la vida a pagès, el jove matrimoni cau contínuament en situacions absurdament divertides i plenes d’humor, i on es fa evident la disparitat de caràcters de la parella. Las aventuras de un padre de familia és la continuació del relat anterior. Se suposa que la jove autora el va escriure entre els deu i els tretze anys. A l’inici, adverteix el lector que ha d’entendre que han passat tres anys, i que el protagonista viu ara a Oak Lodge, una caseta als afores de Londres. Amb Harriet, la seva esposa, acaben de ser pares, però ell està enfadat perquè ha de cedir en tot als capricis d’un nadó que més aviat li produeix nosa que no pas afecte i tendresa. Al nen li han posat Alphonso, un nom que no li fa el pes, però diu “de un modo filosófico como Shakespeare: «¿Qué hay en un nombre?»”.
El que més sorprèn de tots dos relats, sobretot en el segon, és la maduresa i l’enorme càrrega d’ironia amb què la jove Virginia Stephen observa i tracta literàriament el tema de les relacions de parella; en particular, la inutilitat absoluta del protagonista, la manca de comprensió que mostra per la seva esposa i la incapacitat d’assumir de manera responsable la paternitat. De tal manera que quan el llegia, tant pel tema com pel to humorístic, m’ha fet pensar en Els diaris d’Adam i Eva de Mark Twain. Ignoro si l’autora coneixia el text de Twain, però el que sembla segur és que amb dotze o tretze anys ja havia llegit Shakespeare i posseïa un domini insòlit dels recursos narratius.
Encara que Virgínia Woolf no va començar a escriure de manera professional fins el 1905, com assenyala Ainize Salaberri, és en les pàgines d’aquest diari familiar on es comença a forjar i a prendre forma la seva vocació d’escriptora. Per aquest motiu, són tan importants aquestes dues narracions, a més d’un curiós divertiment literari. Més encara amb les delicioses il·lustracions de Maite Gurrutxaga que acompanyen el text en la línia del bon gust de les publicacions de clàssics il·lustrats a què Nórdica Libros ens té acostumats. Las aventuras agrícolas de un cockney és una petita joia plena d’alegria i d’humor de quan la vida encara no havia convertit Virginia Woolf en la pàl·lida i turmentada figura de la gran escriptora que tots coneixem.
