Manel Haro / @manelhc
Si pensem en els grans autors japonesos del segle XX, no hi ha cap dubte de què Jun’ichirō Tanizaki ha de ser a la llista, juntament amb altres noms com Yukio Mishima, Osamu Dazai o Natsume Sōseki. De les obres de Tanizaki, segurament les tres més populars siguin l’Elogi de l’ombra (Angle/Satori), El tallador de canyes (Viena/Debolsillo) i Les germanes Makioka (Debolsillo). Ara bé, diverses editorials com Atalanta, Satori, Siruela o Debolsillo posen a l’abast del lector bona part de l’obra d’aquest gegant de les lletres japoneses. Una d’aquestes perles la va publicar Satori el 2016, La vida enmascarada del señor de Musashi, amb traducció de Fernando Rodríguez-Izquierdo. Es tracta d’una falsa obra de no ficció en la qual l’autor ens narra els fets històrics (inventats) d’un personatge fictici, aquest senyor de Musashi.
Tanizaki cita obres de referència i fonts històriques que no existeixen per retratar la vida d’aquest guerrer del segle XVI que en la seva infància es topa amb una escena que el marcarà en el futur. El jove Terukatsu, futur senyor de Mushasi, viu esperant el moment en què podrà sortir al camp de batalla, però als seus dotze anys encara no està preparat. Fora del castell on resideix la guerra entre clans avança i la seva paciència comença a esgotar-se. L’escena que ho canvia tot és la d’unes dones netejant els caps tallats que els soldats s’han cobrat de l’exèrcit enemic. Cal pentinar aquests caps, rentar-los, fer-los presentables per quan es faci el recompte de baixes causades. Una d’aquestes dones desperta els impulsos més foscos de Terukatsu, que sent la necessitat de posar el seu propi cap a disposició d’aquelles mans femenines, font dels seus desitjos. Però com que si sacrifica la seva vida, no podrà gaudir d’aquesta recompensa, decideix cobrar-se ell mateix el cap d’algun enemic per despertar l’interès d’aquesta enigmàtica dona.
Tanizaki ens condueix a partir de llavors per diverses escenes que demostren que les decisions que pren el protagonista –en la seva vida i en la guerra- tenen com a objectiu reviure aquell plaer que li va causar aquella escena de joventut. L’autor, però, es mostra més aviat contingut, pudorós i profundament respectuós amb el seu personatge. Ens explica que Terukatsu va ser un gran samurai, un home molt important en la història del Japó com per relatar les seves intimitats més fosques, cosa que podria fer desmerèixer les seves gestes. Per això, recorre a fonts imaginàries, textos escrits per personatges que van estar a prop d’ell i que mostren la seva perversió, tot i que sempre posant en dubte qualsevol informació que afegeix. Com dèiem, però, ni va existir Terukatsu, el gran senyor de Musashi, ni van existir les veus que van deixar escrites escenes de la seva vida. Ara bé, Tanizaki ho fa tan bé, que és possible que el lector acabi a la xarxa cercant informació contrastable sobre aquest guerrer.
La vida enmascarada del señor de Musashi pot recordar –salvant les distàncies- a Joc de trons. De fet, aquesta obra de Tanizaki és una crònica històrica inventada, però que retrata a la perfecció una etapa d’ambicions, de guerres entre clans i dinasties, de caps tallats i de crueltats, tal com, en essència, fa George R. R. Martin en la seva saga, encara que aquest s’hagi inventat un ric món de fantasia i Tanizaki prefereixi el realisme. Apassionats de Joc de trons o no, val la pena apropar-se a aquesta obra no tan coneguda de l’autor japonès i endinsar-se així en una cultura apassionant. Cada títol de Tanizaki és una finestra a un aspecte de la història i la cultura japonesa i aquest senyor de Mushasi és, a més, un enriquidor joc literari de realitat i ficció.
