‘El laberinto mágico’: La Guerra Civil de Max Aub al Romea

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

Ha aterrat al Romea, per pocs dies, El laberinto mágico, un muntatge coral sobre la sèrie novel·lística de Max Aub que porta el mateix nom, centrada en la Guerra Civil i que aplega sis novel·les. El procés de construcció del muntatge ha estat llarg i profund i parteix d’una proposta gairebé experimental. El resultat ha estat aquesta obra coral, intensa i irregular, però amb moments que emocionen a fons encara que de vegades sembli que sobre la nostra guerra civil estigui ja tot dit i representat.

És clar que concentrar l’ambiciós conjunt narratiu d’un autor com Aub comporta moltes dificultats. Passem per la Guerra Civil de forma una mica apressada, tot i que l’argument ens és proper, com també ho és el malaurat desenllaç. Hi manca un fil conductor centrat en individualitats més aprofundides, el treball dels actors i actrius és irregular, no tots estan al mateix nivell. Malgrat aquestes mancances lligades en part al procés de creació, El laberinto mágico té un gran interès. I ens acosta a la figura d’un home del seu temps, intel·ligent, espanyol per vocació, trasbalsat per la història, lúcid i brillant, encara poc llegit i poc conegut per molta gent.

La guerra se’ns mostra de forma heroica però també realista, amb traïcions individuals i col·lectives i amb l’abandonament a la seva sort de la República, propiciat per una Europa suposadament democràtica, absent, atemorida i covarda. I potser, cal recordar-ho, amb poques ganes de què Espanya esdevingui un estat modern i avançat. En aquests temps que corren és impossible no fer paral·lelismes amb situacions actuals, llunyanes i properes. Tenir la raó no vol dir que tinguis sort, en aquest llibre ple de violències que és la història. L’obra ens mostra una Espanya que podia haver estat, on el concepte de ser espanyol era molt més generós i ambiciós que el ranci patriotisme que ens han amollat durant anys i que ha generat molt de refús, encara més a Catalunya. Imaginar allò que podia haver estat i no va ser és fer política ficció però allò de una altra Espanya és possible potser és bo de tenir en compte avui i aquí.

L’obra sembla, en certa manera, en construcció, però, al capdavall, així és la vida col·lectiva. La Guerra Civil no ha estat superada del tot a causa del seu desenllaç, del llarg franquisme, d’una transició tèbia, possibilista i maldestra. Per això, de forma indefugible, continuarà sent motiu de debats, de relectures, de reinterpretacions. Va afectar tothom, vencedors, vençuts i aquells que van rebre per totes bandes. No és estrany que la gent més jove hi trobi un cert referent però no podem oblidar que va malmetre tota una generació jove i entusiasta, aquella que creia de bona fe que tan sols li havia calgut venir al món per fer-lo canviar, com explica la Trini a Incerta glòria, i que va acabar vençuda o morta però no pas derrotada del tot. Al menys pel que fa als bons i generosos ideals, sovint malmesos per la realitat. El laberinto mágico ens ofereix un motiu per a la reflexió i, encara més, per acostar-nos de nou, o per primera vegada, si encara no ho hem fet, a la figura i l’obra de Max Aub, un autor imprescindible i un personatge extraordinari.

___________

El laberinto mágico / Teatre Romea (c/ Hospital, 51) / Textos de Max Aub / Direcció d’Ernesto Caballero / Fins el 5 de novembre, de 2017 / 2 hores / De 21 a 28 euros / www.teatreromea.com