Javier Sierra guanya el Planeta i Cristina López Barrio és finalista

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Després de molts anys sent un dels favorits per guanyar el Premi Planeta, finalment Javier Sierra s’ha emportat el premi més ben dotat de les lletres espanyoles amb la novel·la El fuego invisible, mentre que Cristina López Barrio ha quedat finalista amb Niebla en Tánger. A El fuego invisible un jove professor, instal·lat a Dublín i nét d’un famós escriptor ja mort, passa uns dies a Espanya. Aviat es veurà implicat en una misteriosa trama que té com a objectiu trobar l’autèntic origen d’un objecte capaç tant d’atreure a poderosos enemics com de crear nous mons i que apunta al Grial. Segons Sierra, aquesta és una novel·la sobre el poder de la paraula, perquè “en l’ús de la paraula està l’origen de la bondat i també de la maldat”. En el viatge que fa el protagonista a Madrid, topa amb una amiga del seu avi, qui va respondre-li a una pregunta que va fer quan era petit: d’on vénen les idees?

Javier Sierra és llicenciat en Ciències de la Informació a la Universitat Complutense de Madrid. És autor de novel·les que han esdevingut best sellers, com El ángel perdido (Planeta), La dama azul (Planeta) i La cena secreta (Planeta). És el primer autor espanyol en entrar a la llista de llibres més venuts de The New York Times. Recentment, La seva darrera novel·la havia estat El maestro del Prado (Planeta), en la que narrava diversos secrets amagats en les pintures més importants del museu madrileny.

A la novel·la de López Barrio, Niebla en Tánger, ens trobem amb la vida d’una dona atrapada en la mediocritat d’un gir irreversible després d’anar al llit amb un desconegut, un amant. La recerca de l’home misteriós la porta a Tànger, per trobar-se amb l’autora del llibre el protagonista del qual es diu igual que l’home i que, de fet, és el llibre que la protagonista es troba en la tauleta de l’hotel quan desperta d’aquella nit de passió. En aquest viatge ella descobrirà que la ficció i la realitat van agafades de la mà. Segons l’autora, “aquesta és una novel·la d’una dona que es busca a si mateixa i també és una obra que mostra molt amor per la literatura.”

Cristina López Barrio va estudiar Dret a la Universitat Complutense de Madrid i s’ha especialitzat en Propietat Intel·lectual. Amb el seu primer llibre per a adults, La casa de los amores imposibles (Plaza & Janés), es va donar a conèixer al gran públic i va obtenir el premi a l’escriptora revelació que concedeix Llegir en cas d’incendi. La casa de los amores imposibles es va traduir a quinze llengües. També és autora de les novel·les El cielo en un inferno cabe (Plaza & Janés) i Terra de brumas (Plaza & Janés).

Com a anècdota, els assistents a la gala d’entrega del Premi Planeta han mostrat la seva decepció quan quedava eliminada de la llista de finalistes (a mesura que el jurat anava votant les obres) la novel·la de la desconeguda Eva Florencia Benavídez Una fea encantadora, segurament per la sorpresa que ha causat arribar a la recta final, sense pseudònim, i quedar tercera amb un títol que ha cridat l’atenció a moltes persones.

En aquesta edició s’han presentat 634 originals, la majoria dels quals procedeixen d’Espanya amb menció especial als procedents d’Amèrica Llatina. El guanyador s’emporta un premi de 601.000 euros i la finalista 150.250 euros. L’any passat la guanyadora va ser Dolores Redondo amb Et donaré tot això (traduïda al català per Columna), que s’ha publicat en dinou llengües amb presencia en quaranta països, i va ser finalista Marcos Chicot amb El asesinato de Sócrates.