Mario Gas dirigeix ‘Viejo amigo Cicerón’, obra sobre l'orador romà escrita per Ernesto Caballero i protagonitzada per Josep Maria Pou.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
Viejo amigo Cicerón, obra de teatre que es va presentar a Mèrida, ha arribat a Barcelona i es podrà veure fins al 10 de novembre, al Romea. L’obra compta amb un bon text d’Ernesto Caballero i amb la direcció de Mario Gas. Pou, que enguany té cura d’aquest emblemàtic i històric teatre, es posa de forma magistral en la pell del personatge, a través d’una ficció convencional, en la qual dos estudiants que estan elaborant la seva tesi es transformen en l’esclau i amic Tirón i l’estimada filla de Ciceró, Túlia.
Resulta interessant i necessari, avui, recuperar i evocar un personatge amb la rellevància d’aquest polític, filòsof i orador, un clàssic indiscutible, contradictori en determinats aspectes i moments i que va tenir un gran pes i una gran influència en la història del seu temps. Malgrat les bones intencions, el bon text, les bones interpretacions i la bona direcció, l’obra té uns límits inevitables, en l’intent d’arribar a un públic majoritari i eclèctic. La vida de Ciceró va ser diversa, complexa, i cal conèixer una mica a fons el context del seu temps, força complicat, per comprendre el rerefons del personatge. Aquesta mateixa intenció ha propiciat, probablement, que la durada del muntatge fos relativament breu, no arriba a l’hora i mitja.
L’obra, de tota manera, resulta imprescindible en el nostre temps. Estableix paral·lelismes amb l’actualitat, tot i que aquesta mena de semblances resulten sempre relatives i anacròniques. De fet, el mateix Ciceró-Pou ja manifesta, d’entrada, que quan repassem el passat estem referint-nos al nostre propi present. La qüestió del respecte a la llei o a la necessitat de desobeir, si cal, segurament tindran, a casa nostra, una lectura ben determinada. Als encuriosits l’obra els desvetllarà l’interès per conèixer més a fons el personatge, fins i tot els esperonarà a llegir o rellegir alguns dels seus textos emblemàtics. Avui els estudis clàssics estan una mica en hores baixes però tot va i ve, en el mon de la cultura.
Als qui ja coneguin a fons la figura de Ciceró els pot semblar que hi ha una certa recurrència a aspectes molt coneguts, la seva relació amb César, la complicitat amb la seva filla i el dol per la seva mort, el seu paper en la conjuració de Catilina o el seu assassinat i l’escarni de les seves restes per part de l’esposa de Marc Antoni. O la referència a la famosa frase de Terenci, tan repetida, sobre allò de que si ets humà res humà no et pot resultar aliè, frase, per cert, que pertany a un text teatral irònic, humorístic, a una història de tafaneria veïnal.
Ciceró revisitat, potser a causa de la coincidència en el temps amb la pel·lícula, m’ha evocat l’Unamuno d’Amenábar. Unamuno, com Ciceró, és un home vanitós però honest, amb contradiccions i canvis de bàndol, però disposat a rectificar, si cal. L’obra té un final en el qual Ciceró s’enfronta als seus fantasmes i a l’evidència dels seus possibles errors o injustícies, a les reflexions que li proposen morts i vius i que el turmenten, mentre pressent el seu final immediat. Les promocions de l’obra incideixen en la integritat moral del filòsof però això podria ser objecte de debat i de controvèrsia, i és que el fet de ser humà comporta contradicció, ningú no pot ser sempre d’una peça i les circumstàncies tenen un gran pes, així com l’estatus social, és clar. La gran virtut d’aquest muntatge és que es presta a debats i lectures posteriors, més enllà de la bona estona passada al teatre.
___________
Viejo amigo Cicerón / Teatre Romea (c/ Hospital, 51) / Direcció de Mario Gas / Text d’Ernesto Caballero / Fins el 10 de novembre del 2019 / 80 minuts / www.teatreromea.com
Alícia Gorina dirigeix l'adaptació feminista i polaritzada d'Albert Arribas de les dues 'Ifigènies' d'Eurípides
A 'Els aeròstats' Amélie Nothomb narra la relació entre dos joves alhora que lloa la…
'Fortuna' és una novel·la d'Hernán Díaz que esdevé un trencaclosques literari sobre les classes socials,…
La pel·lícula d'Ari Kaurismäki retrata dos treballadors víctimes de la precarietat laboral que busquen la…
El llibre 'Kilómetro 101' aplega diversos textos de Maksim Óssipov que retraten la Rússia de…
A la pel·lícula d'Otto Preminger un addicte a les drogues surt de la presó amb…