Diego Moreno: «Un editor de Madrid pot publicar textos només en català com una cosa normal»

L'editor de Nórdica explica el seu catàleg, que acaba d'incloure el relat 'El pagaré' de Francis Scott Fitzgerald
diego moreno

Manel Haro / @manelhc


Diego Moreno (Madrid, 1976) és el fundador i editor de Nórdica, segell que va néixer el 2006 amb la intenció de ser l’editorial de referència a Espanya de les diferents literatures dels països nòrdics. Formen part del seu catàleg autors com Knut Hamsun, Hans Christian Andersen, Kjell Askildsen i Herbjørg Wassmo. En aquests quinze anys, Nórdica s’ha fet gran i ha inclòs altres línies editorials com la literatura infantil, les obres il·lustrades i autors clàssics i contemporanis de diverses llengües com Joseph Roth, Jane Austen, Anna Ajmátova i Ali Smith, entre d’altres. Un dels darrers llibres publicats és El pagaré, de Francis Scott Fitzgerald, un text inèdit fins que el 2017 el va recuperar The New Yorker. Es tracta d’un divertit relat sobre el sector editorial que critica la recerca sense escrúpols d’històries sensacionals amb criteris exclusivament comercials, just el contrari del tarannà i  la filosofia de Nórdica.

 

Nórdica acaba de publicar el relat El pagaré de Francis Scott Fitzgerald, protagonitzada per un editor que prefereix trobar un èxit de vendes abans que una joia literària. Això, però, ho posa contra les cordes. Si li pregunto quin tipus d’editor és vostè, què em respon?

És fàcil respondre que sóc un editor que anteposa la qualitat literària a l’èxit comercial, però és cert que tots els editors, en una mesura o altra, tenim una mica de l’editor que retrata Scott Fitzgerald a El pagaré. Els editors literaris tenim una voluntat clara de cercar joies literàries, però és difícil dir que no a un èxit editorial segur.

Quin ha estat el major èxit de vendes de Nòrdica?

Tenim diversos llibres que han funcionat molt bé: Mujeres de ciencia de Rachel Ignotofsky, La cata de Roald Dahl, Otoño d’Ali Smith

Quina és per a vostè la joia literària de la corona del catàleg de la seva editorial?

El nostre catàleg té força joies literàries. Com a conjunt em quedaria amb el «Cuarteto estacional» d’Ali Smith, i com a obra m’entusiasma Niño quemado de Stig Dagerman.

Tornem a El pagaré. Com va aparèixer aquest relat, que estava inèdit?

El va publicar The New Yorker el 2017. Allà ho vam llegir i ens va semblar un magnífic rescat. A més, la il·lustració de Seth és genial.

Considera que la visió del sector editorial -tan plena d’humor i ironia- que ofereix Scott Fitzgerald al seu relat té molt de real?

L’autor reflecteix amb molta mala llet el sector editorial nord-americà del seu temps. Possiblement continua sent força actual aquesta mirada, però reflecteix més el sector als Estats Units que el que passa aquí.

Parlem de l’escriptor que posa contra les cordes l’editor del relat. Podríem dir que és un farsant. Vostè creu que tipus com ell abunden al sector editorial amb la complaença dels seus editors?

Això és el que em sembla més exagerat, més literari, del relat.

Vostè, com a editor, té alguna línia vermella que mai no traspassaria?

Sí, tinc diverses línies vermelles, editorials i ètiques. El catàleg (sobretot quan fa quinze anys que el portes, com Nòrdica) et diu clarament quins llibres no pots publicar, encara que puguin ser èxits comercials. A Nórdica la nostra filosofia és publicar bons llibres, siguin fàcils de vendre o no, trobar noves tendències, literàries i editorials, i editar i publicar els llibres amb més qualitat i exigència.

Amb el temps, Nórdica s’ha obert a la literatura infantil, les obres il·lustrades i autors clàssics de diverses llengües. Quins altres camins li agradaria explorar?

Fa poc vam obrir una línia de teatre que m’agradaria tingués recorregut, ja que crec que hi ha molt poques edicions de teatre a les llibreries avui dia.

Un dels autors que ha publicat és Joseph Roth. La idea és continuar publicant-lo?

Sí, sens dubte. És un escriptor meravellós, però és difícil aportar alguna cosa nova al que ja s’ha publicat.

 

El pagaré scott fitzgerald

 

Necessito parlar de Knut Hamsun, un escriptor que em fascina. Recentment ha recuperat Misterios, novel·la que feia anys que estava exhaurida. Hamsun té obra que mai no ha estat traduïda al castellà i algun altre títol que no es troba des de fa dècades. Quins plans té per a Hamsun?

La Biblioteca Hamsun, que va començar fa uns anys, té una vida llarga. Anirem publicant llibres del Nobel noruec cada dos anys, intentant alternar llibres inèdits amb noves edicions. Tant de bo puguem publicar en algun moment la magistral Hambre.

Una altra autora que m’agrada del seu catàleg és Herbjørg Wassmo. Quina acollida va tenir la trilogia a Espanya?

Wassmo és meravellosa. La casa del mirador ciego, primer llibre de la «Trilogia de Tora», va tenir un èxit enorme. Fa anys que tenim la idea de publicar més llibres de l’autora, però mai no trobem el moment…

Hi ha algun autor nòrdic que se li hagi resistit o que li agradaria publicar però forma part del catàleg d’una altra editorial?

Sí, n’hi ha força! Karl Ove Knausgård, Per Petterson…

Digui’m un llibre del seu catàleg que hagués merescut més atenció.

Un títol que em va encantar i que em semblava que tenia un potencial enorme és Doppler, d’Erlend Loe. Està molt bé escrit, és divertit i ens fa pensar en el nostre model de societat.

Nórdica és una editorial madrilenya que publica també llibres en català. Ha publicat Martí i Pol, Margarit, Brossa, Rodoreda… Expliqui’m per què va decidir apostar pel català.

Són moltíssims els autors catalans que són essencials per a qualsevol lector a Catalunya i que malauradament a Madrid no coneixem. La meva intenció era doble: per una banda donar-los a conèixer (dintre de les meves possibilitats) a la resta del país i posar de manifest que un editor de Madrid pot publicar textos només en català com una cosa normal. És una realitat que gran part dels lectors de Catalunya llegeixen en la seva llengua, i m’agrada que puguin tenir llibres amb l’estil i la qualitat de Nórdica també en català.

Categories
EditorsPERSONATGES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES