Un home arriba a una petita ciutat de Noruega. Ho fa d’una manera estranya, en lloc de baixar al port de la seva destinació, decideix desembarcar només el seu equipatge i seguir a bord fins a la propera ciutat. Després torna fent una llarga caminada fins a l’hotel on l’espera la seva maleta. En cap moment sabrem què hi va a fer a aquell lloc i, de fet, tampoc sabrem del cert a què es dedica ni qui és, però sí que veurem que trava molt ràpidament amistat amb diversos personatges de la ciutat, començant per un home de qui tothom sembla riure i a qui demana si té cap notícia de la mort que ha tingut lloc al bosc. Aquest és, en línies generals, l’argument de la novel·la Misterios del noruec Knut Hamsun (1859-1952), guanyador del Premi Nobel de Literatura, publicada a Nórdica, amb traducció de Kirsti Baggethun i Regino García-Badell.
Aquest personatge tan estrany ben bé podria ser una extensió d’un altre personatge estrella de l’autor noruec, el protagonista de la seva novel·la Fam, que va fent tombs d’un lloc a l’altre, sense objectiu determinat, mentint, molestant tothom i castigant-se ell mateix. Segurament l’home que ens trobem a Misterios no resulta tan rotundament impertinent com l’altre, però això no evita que també aquí tinguem un personatge una mica tocat del bolet. Aquest personatge arriba amb l’estoig d’un violí però sense violí, només perquè diu que queda bé arribar a un hotel donant la sensació que sap tocar l’instrument, però en el fons no en sap. Això és el que diu, però després el toca i ho fa de meravella. Ningú sap a què es dedica, a vegades sembla que és un músic, però després diu que és agrònom i també col·leccionista d’antiguitats. El que és segur és que ha aconseguit cridar l’atenció de moltes persones que l’han deixat entrar als seus cercles socials. Així, el veiem compartint festes, sopars i discussions amb persones diverses, i sempre té la necessitat de portar la contrària a la majoria, com si fos una mania compulsiva.
El títol d’aquesta fascinant novel·la apunta precisament als misteris que envolten al protagonista, que perfectament podria encaixar en aquella etiqueta d’«home nerviós» –un ésser solitari, preocupat, nerviós, que camina per la ciutat amb una ànima turmentada- que utilitzava el propi Hamsun. Si l’autor noruec va ser una influència per a autors posteriors com Thomas Mann, Ernest Hemingway, Maxim Gorki, André Gide, Franz Kafka, John Fante i Stefan Zweig és precisament per aquest sense sentit que envolta al personatge, perquè retrata persones que no troben el seu lloc en la societat o que la societat els ha expulsat, però sempre sense explicar-ho tot, donant una gran importància a allò que s’amaga en la psicologia dels seus protagonistes. Per això tanquem Misterios sense tenir-ho tot completament lligat, perquè la irracionalitat del ser humà no és fàcilment explicable en la seva totalitat i la literatura no sempre ha de donar les respostes que la realitat evita. Hamsun és un autor universal i les seves històries, lluny d’haver caducat, segueixen tenint vigència perquè ens segueixen retratant, com ho fan encara els quadres de Munch.
