La vida de Madame Tussaud

Mario Guerrero / @MarioGuerrero_G

Historia y desventuras de una pequeña criada llamada Little que más tarde se convirtió en la famosa Madame Tussaud (Blackie Books, amb traducció al castellà de Lucía Barahona) és la biografia novel·lada, escrita per d’Edward Carey (North Walsham, Inglaterra, 1970), d’una de les persones més importants del món de l’art als segles XVIII i XIX.

Anne Marie Grosholtz va néixer el 1761 en un poble de Suïssa. El seu pare va anar a la guerra i va tornar amb seqüeles greus per les quals va acabar perdent la vida. Després de la mort del seu pare, la seva mare i ella van viatjar fins a Berna per no tornar mai al poble. Allà, van començar a treballar a casa del doctor Curtius, un modelador de cera tímid i retret. No obstant això, encara era una nena quan va patir també la mort de la seva mare, per la qual cosa va quedar sota la tutela de Curtius.

Curtius tracta amb parts del cos humà, cosa que a la mare de Marie li fastigueja, però ella ho suporta i s’hi acostuma. És una nena resolutiva malgrat la seva curta edat i estatura, i aviat dona idees a Curtius per arrencar un negoci que els mantindrà a la superfície: fer caps de cera de persones reals, una empresa que esdevè un èxit. Un dia, els visiten dos estrangers: Mercier i el filòsof Rousseau, encara que ella aleshores no sabia que era ell. El primer els desafia a anar a París per fer màscares de cera, ja que allà és on hi ha els millors caps.

Obligats per les circumstàncies, Marie i Curtius emprenen un viatge, novament sense retorn, cap a la capital francesa, on es desenvolupa el gruix de la història. Quan entren a París, el 1769, passen al costat de la Bastilla, sense imaginar que aquest lloc serà cèlebre pels esdeveniments que s’hi succeirien vint anys després. A París, entren a treballar a casa de la vídua Picot, una dona autoritària i sense cor, i del seu fill Edmond, un noi escanyolit i esquerp però més humà que moltes altres persones.

A París, Marie viu aventures i desgràcies, sobretot per culpa de la vídua Picot, qui la maltracta psicològicament i la menysprea davant del desdeny de Curtius. Mercier la bateja com a Little, per la seva estatura, i la vídua s’apropia d’aquest sobrenom per denigrar-la. Marie ha d’aprendre francès, menjar sola -com qualsevol serventa de París- i dormir sobre un llit de palla en una habitació sense finestres. Marie se sent sola a la cuina. Si no fos per les visites sobtades d’Edmond, s’oblidaria d’ella mateixa. En aquestes escenes es reflecteixen el masclisme i el tracte vexatori cap a les serventes.

La mirada de la protagonista és en tot moment infantil i innocent, però també rebel, creativa i imaginativa. Intenta adaptar-s’hi mentre coneix la pobresa i la servitud a mercè de l’autoritària vídua. Ha d’aprendre a ser una altra persona per sobreviure. Mentre es produeixen revoltes a París, Marie, cansada i consumida anímicament pel comportament de la vídua i Curtius, comença a mostrar-se més rebel.

Al llarg de la seva vida, Marie coneix personatges rellevants com Napoleó, Diderot, D’Alembert, Rousseau o Charles Dickens. A més, veu els cadàvers de Marat i Robespierre per fer-los màscares de cera i és present durant el part de Maria Antonieta. El lector passeja de la mà de Marie pels carrers del París del segle XVIII, sobretot el de la Revolució francesa, que marca aquesta història i la de la mateixa Madame Tussaud. Edward Carey crea un personatge entranyable i omple Little de riquíssim detalls de la vida de Madame Tussaud. Una història commovedora.