La invisibilitat d’Enric Tormo

---

Júlia Costa / @liujatasco

---

Al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa es pot visitar una excel·lent exposició sobre Enric Tormo (Barcelona, 1919-2016), impressor, gravador, editor, fotògraf, pedagog i museòleg, qui va ser un personatge clau de l’efímer però remarcable Dau al Set. A la seva relativa invisibilitat fa referència el nom de l’exposició.

Tormo va dedicar tota la vida a l’estudi i investigació de las arts gràfiques, des d’un punt de vista tècnic però també com a divulgador, historiador i pedagog. Va ser amic de Joan Brossa des de molt jove, quan es van conèixer, el 1939, a Salamanca, fent el servei militar. En una de les petites sales de l’espai s’explica i exemplifica la seva relació, amb una bona mostra de dibuixos, documents i fotografies.

 

 

Aquella primera postguerra, tan fosca en tots els sentits, resulta fascinant quan es pensa en el gran nombre d’artistes de categoria, més individualitats que un grup convencional, encara que tinguessin relacions amistoses, o quan s’evoquen les mítiques i poc recordades Galeries Laietanes. Brossa admetia que Tormo va ser qui li va parlar de Picasso, de Tagore, de Salvat-Papasseit, a banda d’acostar-lo a publicacions anteriors com D’Ací i d’Allà, en un número monogràfic de la qual, de 1934, es va parlar de l’art contemporani. Brossa i Tormo van conèixer el poeta Foix, el pintor Joan Prats, finestres obertes a un món que semblava haver-se extingit de forma irreversible.

Els àmbits de l’exposició mostren les diferents facetes de l’impressor, la relació amb els seus amics, a través de revistes, fotografies i publicacions. Tormo va col·laborar amb Miró amb la Sèrie Barcelona i en d’altres projectes. L’efímera revista Algol va propiciar fer coneixença amb Modest Cuixart i Antoni Tàpies. Tormo es va instal·lar amb la seva dona, Maria Ballester, al carrer Carders. Al costat del mateix habitatge, al qual calia entrar per accedir-hi, s’hi va muntar un primer taller. A l’exposició es poden veure planxes per a les impressions, així com els resultats finals de molts dels projectes endegats.

 

 

Un element interessantíssim el conforma la col·lecció personal d’obres d’art, un gran nombre obra de Joan Ponç, propietat de Tormo, a qui les va regalar el pintor i moltes de les quals eren pràcticament desconegudes. Per gaudir a fons de l’exposició és aconsellable comptar amb una visita comentada a càrrec del seu entusiasta i expert comissari, Aitor Quiney, Tècnic de la Biblioteca de Catalunya des del 1996, llicenciat en Humanitats i doctor en Història de l’Art que es dedica, entre moltes altres coses, a la recerca sobre el llibre com a objecte d’art, l’enquadernació artística i les arts gràfiques.

Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, i a un preu molt assequible, considerant el contingut, s’ha editat un llibre magnífic sobre l’exposició, obra de Quiney, amb un gran nombre d’informació, material gràfic, reproduccions de la documentació que es pot veure a l’exposició, bibliografia i tota mena d’informacions sobre Tormo i els seus amics i col·laboradors, imprescindible per a tots el qui sentim una inevitable fascinació per aquells artistes i aquella època, fins i tot més enllà dels gustos estètics de cada persona.

Més endavant cadascú seguiria el seu camí i Tormo, que va morir molt gran, es va dedicar principalment a la docència. És just, doncs, que fem visible aquell Dau mític, en tota la seva complexitat i diversitat.