El grup de Portland va tornar al Festival Castell de Peralada per oferir una nova exhibició de talent i versatilitat amb el seu repertori habitual
La banda de Portland Pink Martini va aconseguir aixecar de la cadira el públic del Festival Castell de Peralada amb el seu repertori de versions i el carisma dels seus components, tan donats a fer de cada concert un espectacle ple de talent, humor, nostàlgia i complicitats. Aviat van treure l’artilleria pesant: amb China Forbes com a vocalista principal (abans de començar la sessió es va anunciar la baixa de Storm Large), el grup va arrencar amb Amado mío, de Doris Fisher i Allan Roberts, i van continuar amb la seva cançó bandera Sympathique, el popular tema del Je ne veux pas travailler.
Amb un públic totalment entregat, el pianista Thomas Lauderdale -el mestre de cerimònies i ànima de la formació- es va atrevir a llegir diverses vegades unes paraules en català, res estrany en un grup que es caracteritza per expressar-se musicalment en diverses llengües. De fet, entre les cançons que van sonar al concert hi havia Saeng Gak, versió coreana de l’espanyola Porque te vas, composta per José Luis Perales i popularitzada per Jeanette els anys setanta; ¿Dónde estás, Yolanda?, del peruà Manuel Jiménez Fernández; la coneguda Piensa en mí que han cantat veus com la de Chavela Vargas; la turca Askim bahardi; o la croata U plavu zoru.
L’espectacle que va oferir Pink Martini als jardins del Castell de Peralada va ser tota una festa. A més de pel seu catàleg de cançons, la banda va seduir per la seva impressionant exhibició de virtuosisme intrumental, especialment amb The Flying Squirrel, una magnètica mostra de talent. A China Forbes la van acompanyar altres veus, com la de la cantant i compositora Edna Vazquez, que va interpretar Quizás, quizás, quizás i també cançons seves com Sola soy i la preciosa Ixim Ixoq, composta com a homenatge a la tasca humanitària de Rigoberta Menchú.
Jimmi Harrod, participant de l’America’s Got Talent, va mostrar la seva enèrgica veu amb temes com Exodus de la pel·lícula d’Otto Preminger del mateix nom i Bitty Boppy Betty de Pink Martini, però molt especialment amb Tomorrow de la pel·lícula de Will Gluck Annie. Fins i tot es va animar a cantar un dels percussionistes de la banda, Miguel Bernal, qui va interpretar una sensible i bonica Yo te quiero siempre del cubà Ernesto Lecuona. Tota una demostració de versatilitat i talent la d’aquesta formació que s’està convertint en habitual, amb l’aforament complet, al Festival Castell de Peralada.
'La reveladora' és una novel·la de Daryl Gregory que parla sobre els secrets familiars en…
Alícia Gorina dirigeix l'adaptació feminista i polaritzada d'Albert Arribas de les dues 'Ifigènies' d'Eurípides
A 'Els aeròstats' Amélie Nothomb narra la relació entre dos joves alhora que lloa la…
'Fortuna' és una novel·la d'Hernán Díaz que esdevé un trencaclosques literari sobre les classes socials,…
La pel·lícula d'Ari Kaurismäki retrata dos treballadors víctimes de la precarietat laboral que busquen la…
El llibre 'Kilómetro 101' aplega diversos textos de Maksim Óssipov que retraten la Rússia de…
Veure comentaris
Vaig estar al concert i no van cantar "una notte in Napoli"