La banda de Portland Pink Martini va aconseguir aixecar de la cadira el públic del Festival Castell de Peralada amb el seu repertori de versions i el carisma dels seus components, tan donats a fer de cada concert un espectacle ple de talent, humor, nostàlgia i complicitats. Aviat van treure l’artilleria pesant: amb China Forbes com a vocalista principal (abans de començar la sessió es va anunciar la baixa de Storm Large), el grup va arrencar amb Amado mío, de Doris Fisher i Allan Roberts, i van continuar amb la seva cançó bandera Sympathique, el popular tema del Je ne veux pas travailler.
Amb un públic totalment entregat, el pianista Thomas Lauderdale -el mestre de cerimònies i ànima de la formació- es va atrevir a llegir diverses vegades unes paraules en català, res estrany en un grup que es caracteritza per expressar-se musicalment en diverses llengües. De fet, entre les cançons que van sonar al concert hi havia Saeng Gak, versió coreana de l’espanyola Porque te vas, composta per José Luis Perales i popularitzada per Jeanette els anys setanta; ¿Dónde estás, Yolanda?, del peruà Manuel Jiménez Fernández; la coneguda Piensa en mí que han cantat veus com la de Chavela Vargas; la turca Askim bahardi; o la croata U plavu zoru.
La cantant i compositora Edna Vazquez.
L’espectacle que va oferir Pink Martini als jardins del Castell de Peralada va ser tota una festa. A més de pel seu catàleg de cançons, la banda va seduir per la seva impressionant exhibició de virtuosisme intrumental, especialment amb The Flying Squirrel, una magnètica mostra de talent. A China Forbes la van acompanyar altres veus, com la de la cantant i compositora Edna Vazquez, que va interpretar Quizás, quizás, quizás i també cançons seves com Sola soy i la preciosa Ixim Ixoq, composta com a homenatge a la tasca humanitària de Rigoberta Menchú.
Jimmi Harrod, participant de l’America’s Got Talent, va mostrar la seva enèrgica veu amb temes com Exodus de la pel·lícula d’Otto Preminger del mateix nom i Bitty Boppy Betty de Pink Martini, però molt especialment amb Tomorrow de la pel·lícula de Will Gluck Annie. Fins i tot es va animar a cantar un dels percussionistes de la banda, Miguel Bernal, qui va interpretar una sensible i bonica Yo te quiero siempre del cubà Ernesto Lecuona. Tota una demostració de versatilitat i talent la d’aquesta formació que s’està convertint en habitual, amb l’aforament complet, al Festival Castell de Peralada.
Vaig estar al concert i no van cantar “una notte in Napoli”