El Museu Nacional d'Art de Catalunya mostra en una exposició les dues obres d'aquest pintor que ha incorporat a la seva col·lecció d’art gòtic
Les sales d’art gòtic del Museu Nacional d’Art de Catalunya acullen, fins al dos de juliol, una exposició dedicada a Lluís Borrassà, el membre més destacat d’una família de pintors gironins dels segles XIV i XV. En el rerefons de l’exposició hi ha l’adquisició, per part de la Generalitat de Catalunya i a petició del MNAC, de dues taules del pintor procedents de la catedral de Barcelona i localitzades al mercat artístic: Vestició de Sant Pere màrtir i Decapitació dels familiars de Sant Hipòlit.
Cèsar Favà és el comissari de la mostra i s’ha comptat amb la col·laboració de la Catedral de Barcelona i de diferents institucions així com amb la col·laboració de col·leccionistes privats. Es tracta d’una gran oportunitat per veure peces que no es troben a l’abast del públic. A banda de la reivindicació de l’obra de Borrassà i de la importància del seu taller, la mostra ens situa en una època important i en el context creatiu de la baixa Edat Mitjana que es manifesta de forma important a través dels retaules. Els retaules tenien sovint un objectiu propagandístic i, en certa manera, pedagògic, tot i que no sempre ni per part de tothom es podien contemplar aquells conjunts extraordinaris.
Borrassà va dirigir l’obrador més important de la Catalunya de l’època i al llarg de més de quaranta anys va assumir tasques diverses, a banda de l’obra cabdal dels retaules, dels quals en coneixem uns cinquanta. Va comptar amb aprenents i col·laboradors i cal fer una menció especial a Lluc, un esclau d’origen tàrtar. Era habitual comptar amb esclaus, un tema que durant anys s’ha obviat o amagat. Lluc fou alliberat després de la mort del mestre.
La relació del pintor amb la catedral de Barcelona va ser llarga i important, es coneixen i conserven documents, alguns dels quals exposats a la mostra, sobre pagaments i encàrrecs. El principal responsable de recuperar la figura de Borrassà va ser Josep Puiggarí (1821-1903), pioner en l’estudi de l’art català, dibuixant, advocat i arxiver. També podem veure, a l’exposició, mostres de la seva ingent tasca i dels dibuixos que va realitzar.
La mostra és d’una mida assequible, tot i que demana més d’una visita. Més enllà de la figura de Borrassà ens evoca una Barcelona en creixement, ens enfronta a qüestions com ara els canvis en les modes i tendències al llarg del temps, i ens acosta a un món en el qual la societat i la religió eren molt diferents d’ara tot i que també ens recorda que, en molts aspectes, els humans no som tan diferents actualment. El gust per escenes sagnants i violentes ha continuat vigent, a través de molts mitjans de difusió. I el poder, sigui el que sigui, continua amb el desig de mostrar-se sense gaires reserves, de seguir i imposar les modes vigents, i de fer propaganda d’idees i creences a través de manifestacions diverses.
El MNAC té la intenció de renovar de forma progressiva les sales del gòtic i, més endavant, les del romànic, a través de noves formes d’exposar i de llegir l’art o això que en diem art. Hi ha molts misteris, encara, en l’estudi del passat, les noves metodologies, recuperacions i descobertes ens poden oferir moltes sorpreses, en un moment en el qual la tecnologia afavoreix l’estudi i el coneixement de la història. Els museus actuals no són ja indrets fixats en el temps sinó llocs vius lligats a un present ple de possibilitats i que, en més d’una ocasió, ens fan replantejar a fons els nostres coneixements previs i els nostres antics aprenentatges. El MNAC és un museu extraordinari que cal que els barcelonins aprofitem i valorem com cal.
Alícia Gorina dirigeix l'adaptació feminista i polaritzada d'Albert Arribas de les dues 'Ifigènies' d'Eurípides
A 'Els aeròstats' Amélie Nothomb narra la relació entre dos joves alhora que lloa la…
'Fortuna' és una novel·la d'Hernán Díaz que esdevé un trencaclosques literari sobre les classes socials,…
La pel·lícula d'Ari Kaurismäki retrata dos treballadors víctimes de la precarietat laboral que busquen la…
El llibre 'Kilómetro 101' aplega diversos textos de Maksim Óssipov que retraten la Rússia de…
A la pel·lícula d'Otto Preminger un addicte a les drogues surt de la presó amb…