Tina Modotti i Jules Ainaud, fotografia i societat

Júlia Costa / @liujatasco

A l’espai fotogràfic de la Fundació Mapfre es pot veure una interessant exposició dedicada a Tina Modotti (Udine, 1896-Ciutat de Mèxic, 1942), actriu, fotògrafa i activista. Modotti va estar involucrada en molts dels fets més importants i tràgics del segle XX. Va ser una compromesa militant antifeixista i una important artista-fotògrafa, tot i que ella defugia, per raons polítiques, això de ser artista. L’exposició presenta una reconstrucció aprofundida de la seva vida, massa breu, de la seva tasca fotogràfica i de la seva activitat a Mèxic i a Espanya. La comissària de l’exposició és Isabel Tejada.

Modotti és, encara, un personatge menys coneguts del que caldria, tot i que s’ha escrit força sobre ella i compta amb biografies acurades, com ara la de Margaret Hooks. Va néixer a Udine, en el si d’una família treballadora. Va emigrar als Estats Units i va treballar a Hollywood, en el cinema mut de l’època. Allà va conèixer Edward Weston que la va inciar en la fotografia i amb qui es va traslladar al Mèxic de 1923.

La seva producció fotogràfica de gruix se situa en aquesta dècada. Amb una primera etapa lligada a l’abstracció ben aviat va evolucionar vers una fotografia social i crítica, en l’ésser humà desafavorit, en la denúncia de la misèria, la desigualtat i la injustícia. Les fotografies d’aquells anys mostren sovint la dona treballadora, les criatures, la maternitat situada en un context de pobresa absoluta. La fotografia com a arma humanística de propaganda política, sense deixar de banda, però, l’excel·lència professional.

L’exposició reuneix més de dues-centes fotografies, agrupades en quatre seccions, material documental, publicacions de l’època, una de les tres pel·lícules que va protagonizar Tina Modotti i algunes obres de Weston. És una d’aquelles exposicions que demana més d’una visita i que esperona la curiositat sobre Modotti, la seva vida i la seva època. Tot i que va ser a l’Espanya en guerra i va relacionar-se amb personatges com Alberti, no hi ha, de moment, constància de fotografies d’aquells anys. A Mèxic va conèixer i tenir amistat amb Rivera, Frida Kahlo i molts altres.

Al mateix espai es pot veure una exposició més reduïda sobre el fotògraf Jules Ainaud (Lunel, França-1837-Barcelona, 1900) qui va treballar per la casa J. Laurent, molt important pel que fa a la producció i comercialització d’imatges fotogràfiques de l’època. Tot i que fa anys es va fer una exposició a l’Ateneu en la qual es podien veure algunes de les fotografies exposades, en aquell moment algunes, de forma errònia, es va atribuir al mateix Laurent. El comissari d’aquesta segona exposició és Jep Martí Baixet.

Per a Laurent, que va esdevenir un gran retratista i va ser nomenat fotògraf de la reina Isabel II, van treballar molts fotògrafs rellevants. Les imatges de l’exposició són ben diferents de les de Modotti, en aquest cas la fotografia es posa al servei del pintoresquisme, del consum tuístic incipient, de l’art revaloritzat, centrant-se en llocs monumentals com ara els monestirs de Poblet o Santes Creus o la Catedral de Barcelona, de la qual, però, no veiem en cap moment l’antiga façana, per exemple. Resulta emotiu identificar llocs que podem reconèixer i constatar canvis diversos que el temps ha estés sobre els carrers i les cases.