Víctor Bargiela / @VictorBargiela
Angle Editorial i Cabaret Voltaire acaben de publicar la darrera peça de la saga vital d’Annie Ernaux: L’home jove, amb traducció al català de Valèria Gaillard (la que jo he llegit, fantàstica) i al castellà de Lydia Vázquez. Es tracta d’una brevíssima novel·la que arriba a les llibreries com un caramelet que ens permet gaudir de l’àgil ploma de la premi Nobel francesa. Com és habitual en Ernaux, ens trobem davant d’una obra autobiogràfica que ens permet seguir aprofundint en la vida de l’autora, que també és protagonista dels seus llibres.
A L’home jove, Ernaux narra els detalls de la relació sexoafectiva que va mantenir amb un estudiant universitari entre els anys 1998 i 1999. La relació es va començar a teixir després de la insistència del jove per conèixer Ernaux. El jove vivia i estudiava a Rouen, la ciutat on també havia estudiat trenta anys enrere Ernaux. Aquesta relació transporta Ernaux al seu passat universitari i als seus records de joventut i permet al lector una anàlisi curosa a través de la mirada sempre atenta de l’autora francesa.
Ernaux analitza la relació des de diferents angles, tots d’ells força interessants. Com en altres novel·les, entrecreua l’eix de gènere i el de classe i n’extreu diverses conclusions. Ernaux prové d’una família obrera i ha utilitzat l’ascensor social per elevar-se cap a una classe benestant. Això li permet observar els hàbits i costums del jove i contrastar-los dins de la seva trajectòria vital, des de les seves arrels cap al seu present i futur. D’altra banda, reflexiona sobre l’encaix social d’una relació de parella en què la dona supera amb escreix l’edat de l’home. Òbviament, es genera una situació força diferent en aquest cas si el comparem amb el cas invers, quan l’home és la part adulta i adinerada de la relació.
Ernaux ens obre una finestra a la seva tasca professional com escriptora i ens comenta com es relaciona la seva feina amb les diferents etapes de la seva vida. En aquest cas concret, hi té força pes L’esdeveniment, obra que escrivia mentre sortia amb l’home jove. Ens trobem en aquest llibre la sinceritat pura plasmada en paper d’una autora que és capaç de reconèixer els seus encerts i acceptar les mancances ètiques a través de l’escrutini crític de les normes socials que ens guien en la nostra vida quotidiana. Aquest petit llibre és un gran regal per a la literatura. Jo, per ara, ja l’he llegit dues vegades i molt probablement el tornaré a llegir una de tercera.
