La terra t’ha cremat els peus

Víctor Bargiela / @VictorBargiela

Tove Ditlevsen (1917 – 1976) és una de les escriptores daneses més importants del segle XX. Va debutar l’any 1939 amb el recull poètic Pigesind i, en el transcurs de la seva carrera, va publicar fins a vint-i-nou llibres, entre els quals s’hi poden trobar contes, novel·les, poesia i memòries. La seva obra més reconeguda és la Trilogia de Copenhaguen (L’Altra Editorial/Seix Barral), que recull els tres llibres de memòries de Ditlevsen: Infantesa (1967), Joventut (1967) i Decadència (1971). L’any 1968 va publicar Les cares, que ara arriba al català gràcies a L’Altra Editorial amb la traducció de Maria Rosich Andreu i en castellà a Seix Barral amb traducció de Blanc Ortiz.

Les cares és una obra que descriu el món interior de la Lise Mundus, una escriptora de literatura infantil que viu atrapada entre veus i cares. Se sent decebuda pel seu marit, ja que està convençuda que li és infidel, i creu que la Gitte, la mainadera de la casa, conspira contra ella per poder ocupar la seva posició dins la família. La Lise es mou entre una normalitat inquietant i les veus que l’inciten a la bogeria. En un punt crític, tracta de treure’s la vida i truca d’immediat el seu metge, que ordena que sigui internada en un hospital psiquiàtric.

El narrador segueix el punt de vista de la Lise i ens guia a través dels seus pensaments i al·lucinacions durant la seva estada a l’hospital. Ens permet copsar el rerefons de les actuacions de la Lise i ens ofereix una perspectiva esplèndida i ben viva d’aquesta malaltia que bloqueja la vida de la Lise. Les reflexions de la protagonista ens conviden a qüestionar-nos la forma en què les societats occidentals ens enfrontem al tractament de les persones que pateixen malalties mentals, tot posant aquesta qüestió en el focus d’interès de la novel·la.

Ditlevsen empra un estil sobri amb una lleugera sensibilitat poètica que es materialitza en les evocadores i nombroses metàfores. Juga amb la realitat i l’al·lucinació i, quan és precís, ens permet discernir les veus reals d’entre un mar de veus imaginades que amaren la protagonista. Descriu les cares, les evoca i les interpreta de diverses formes. Ens aproxima als diferents personatges a través dels ulls de la Lise, que funciona com a filtre del món conegut i imaginat. El text transmet les sensacions de la protagonista Lise amb una expressivitat que aconsegueix angoixar el lector per sincronitzar-se amb la protagonista i submergir-se en aquesta novel·la curta però intensa i plena de sentit: una obra molt lúcida sobre la bogeria.