‘Jo mai mai’, l’aposta de TV3 per seduir el públic jove

Víctor Bargiela / @VictorBargiela

Jo mai ma és la nova sèrie de TV3, creada per Sergi Pompermayer, Mar Picó, Marc Roma i Uri Garcia i produïda per Abacus Cooperativa. Està inspirada en Go!azen (EiTB, 2008), una sèrie musical de la televisió pública basca. La sèrie s’ha estrenant amb un capítol setmanal (en total vuit) de quaranta minuts cadascun. En una aposta per connectar amb els joves, la sèrie també s’ha estrenat a 3Cat, la nova plataforma de continguts audiovisuals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, amb subtítols generats automàticament en castellà, anglès i francès, per arribar a un públic internacional i competir amb altres plataformes. A més a més, han creat un compte d’Instagram per mantenir l’audiència desperta i, fins i tot, una llista de Spotify amb la banda sonora de la sèrie interpretada pels actors.

Jo mai mai narra la història d’un grup de joves que passen una setmana d’estiu als campaments d’una casa de colònies del Pirineu lleidatà. Els acompanya la Mai (Clàudia Riera), que torna a la casa de colònies dels seus pares després d’una ruptura amorosa. Comença a treballar-hi perquè no té enlloc més on anar, però −oh, sorpresa!− com més temps passa, més s’involucra emocionalment amb el seu grup de joves. La trama avança cap a un moment de tensió a la muntanya que ja s’anuncia al principi de la sèrie i que es va recuperant a l’inici de cada capítol.

El grup d’amics no ens sorprèn. Cadascun dels vuit adolescents està immers en un procés de creixement personal que culmina durant la sèrie. Són variats i diversos: conductes autolesives, sortides d’armari, càncer, pèrdua de familiars, addicions… Són adolescents a la recerca de la seva personalitat i es troben en un punt crucial de les seves vides. Tot i ser els personatges previsibles d’una sèrie de TV3, estan molt ben construïts i són capaços de descriure de forma realista els seus actes i sentiments. Ens permeten entendre el rerefons del seu estat d’ànim, profunditzant en les relacions amb els seus pares i fent de mirall al públic juvenil que pugui estar passant per una situació semblant.

La sèrie funciona: aconsegueix entretenir i enganxa un públic que va més enllà del juvenil. Tot i l’ús d’uns recursos narratius ben gastats i uns girs de guió previsibles, la sèrie connecta amb els espectadors des de diferents perspectives. És una sèrie fàcil de veure i està acompanyada d’unes bona interpretacions. Destaca Clàudia Riera, que ens fa odiar i estimar el seu paper protagonista com a monitora. També fan un gran paper Jan Buxaderas i Imèn Akandouch.

El repartiment es complementa amb altres personalitats de l’star system català con en Miki Núñez, que fa de monitor a la casa de colònies i triga menys de deu minuts a despullar-se, o amb les aparicions estel·lar en forma de cameo de The Tyets o d’en Joan Grivé (Sir Joan). Tot plegat, fa de bon arribar a un públic juvenil necessitat de continguts de qualitat en català. No obstant això, com a espectador i després dels grans èxits televisius juvenils de TV3 dels darrers anys (Polseres vermelles, Merlí, o, en menor mesura Les de l’hoquei), segueixo esperant el moment que TV3 es decideixi a llençar una bona sèrie dirigida a un públic no juvenil.

Finalment, com a lingüista no puc evitar fer una valoració de la sèrie des d’aquest punt de vista. S’agraeix que la banda sonora de la sèrie sigui íntegrament en català i s’agraeix també l’esforç de TV3 per apropar contingut en català al jovent. Ara bé, la televisió pública catalana continua tenint una mancança greu de representació de la diversitat lingüística del país. Sobta que en una sèrie ambientada en el Pirineu de Lleida -no s’arriba a especificar la comarca-, només hi trobem dos parlants i mig de català nord-occidental. El poble ha estat colonitzat fins a la darrera masia per parlants de català central i només n’han sobreviscut l’Eva Rosselló (Mireia Aixalà), propietària de la casa de colònies i mare de la Mai (Clàudia Riera), que és l’altra parlant de català nord-occidental.

És especialment estranya la varietat que parla l’altre propietari de la casa de colònies, interpretat per Pere Ponce, que tot i ser natural de Tortosa, presenta característiques d’aquí i d’allà i, arribat el moment, fins i tot fa servir un article lo rodejat de neutres. Aquesta sèrie hauria pogut servir d’escenari per al talent que creix a Ponent i a l’Alt Pirineu i de finestra cap a la diversitat dialectal tan poc representada del país. Oportunitat perduda…