La novel·la de Tariq Ali (Lahore,1943) A la sombra del granado (Alianza, amb traducció al castellà de Miguel Ángel Pérez Pérez) és un clàssic de la narrativa històrica, primer títol d’un quintet dedicat al món islàmic i una bona referència per aproximar-se, a través de la ficció, a l’ambient que es vivia a Granada després de la seva capitulació, el 1492, en les campanyes militars dels Reis Catòlics per conquerir els territoris del regne nassarita. Ali fixa la mirada en una família musulmana noble que veu com a poc a poc la repressió els posa en una situació límit: la conversió al cristianisme, abandonar l’antiga al-Àndalus o la mort.
El gran antagonista d’aquesta novel·la és el cardenal Jiménez de Cisneros, inquisidor de Castella i confessor de la reina Isabel, obsessionat a eliminar qualsevol rastre de cultura i expressió musulmanes després de l’entrega de la ciutat per part del sultà Boabdil, tot i la promesa dels Reis Catòlics de respectar la llengua i les tradicions dels musulmans. Cisneros va actuar amb mà de ferro, en aquest procés d’evangelització que va començar deu anys després. És conegut l’episodi de la crema de llibres, encarregat per l’inquisidor, a la plaça de Bib-Rambla.
Tariq Ali.
De fet, aquest és un dels fets que vertebren la novel·la i Ali l’utilitza per mostrar la commoció d’una població que començava a intuir el que s’esdevindria. L’autor reconstrueix les tensions entre musulmans i Cisneros, els actes de resistència i de repressió. Retrata com alguns homes i dones acceptaven la conversió per supervivència, però també hi ha una mirada a la intimitat d’una de les grans llars de la rodalia de Granada (la d’aquesta família benestant), així que ens trobem històries d’amor i desamor, de penediment i d’orgull, de maduresa i d’aprenentatge al llarg de les diverses generacions d’aquesta nissaga.
L’ambientació és un dels punts fort de la novel·la, és fàcil sentir-se present en cadascuna de les escenes que crea Tariq Ali. De fet, he pensat diverses vegades, llegint-la, com seria una minisèrie televisiva que adaptés la intimitat d’algunes escenes amb l’espectacularitat d’altres. A la sombra del granado és una novel·la plena de tendresa, tot i que algunes de les situacions que llegim són molt crues. De fet, aquesta tendresa sembla perfectament calculada per abocar-nos a un desenllaç colpidor.
Potser l’autor fa un retrat massa benèvol de gairebé tots els personatges musulmans (els bons d’aquesta història) i molt negatiu dels cristians. Una mica de matisos en tots dos costats hauria estat interessant. Així i tot, he gaudit molt llegint A la sombra del granado. És una novel·la senzilla, amb personatges entranyables, ben escrita i una bona manera d’apropar-se a aquella època en què l’Alhambra va deixar d’estar habitada per Boabdil i el seu seguici.
