Les ombres de Groenlàndia

VÍCTOR BARGIELA

Groenlàndia presenta una de les taxes de suïcidis més altes del planeta: segons estudis recents, entre cinquanta i vuitanta suïcidis a l’any per cada 100.000 habitants (una xifra esgarrifosa per a un territori immens amb una població similar a la de Cerdanyola del Vallès). En contrast, a l’estat espanyol la taxa se situa entorn dels cinc suïcidis per cada 100.000 habitants, tot i que les xifres ballen força segons la font. Aquesta problemàtica és el nucli de La vall de les Flors, escrita per Niviaq Korneliussen i traduïda al català per Maria Rosich (Edicions del Periscopi) i al castellà per Blanca Ortiz Ostalé (Sexto Piso). L’obra ha estat guardonada amb el premi de literatura del Consell Nòrdic.

La novel·la ressegueix la història d’una jove groenlandesa que abandona el seu poble per anar a estudiar antropologia a Aarhus. Poc abans de marxar, la protagonista inicia una relació amb la Maliina que es veu tensionada per la distància que separa Dinamarca de Groenlàndia. Un cop a Aarhus, la protagonista topa amb el racisme, l’aïllament i la incomprensió dels danesos, i es veu cada cop més desconnectada del seu entorn i d’ella mateixa.

Aquest desarrelament interior es tradueix també en l’estructura de la novel·la, dividida en tres parts i marcada per un inquietant compte enrere. Cadascun dels quaranta-cinc capítols representa un dels suïcidis reals que van tenir lloc a Groenlàndia l’any 2019. A mesura que avança la trama, el malestar de la protagonista s’enfila en espiral, reflectint no només una crisi personal, sinó un col·lapse col·lectiu, profundament vinculat al silenci social i institucional que envolta el suïcidi al seu país.

La gran aportació de la novel·la és posar llum a la manca de diàleg i de suport al voltant del suïcidi, especialment dins les famílies groenlandeses, on el dolor sovint es viu en solitud. L’obra denuncia també la inacció institucional i la fallida dels protocols d’acció en cas d’intent de suïcidi: no hi ha una línia d’acció clara ni prou personal d’atenció psicològica a l’illa. Denuncia també els efectes de l’herència colonial que pesa sobre el país: la protagonista s’enfronta al paternalisme danès, als prejudicis i fins i tot a la ignorància d’alguns professionals.

Això darrer s’il·lustra amb el cas d’un metge danès que treballa a la costa oriental de Groenlàndia i és incapaç de pronunciar els noms groenlandesos mentre viu completament aliè a les problemàtiques de salut mental dels seus pacients. A més, Korneliussen posa de manifest la vulnerabilitat afegida de la població LGBT+ a Groenlàndia, amb taxes encara més elevades de suïcidi i situacions de rebuig familiar. L’autora aborda aquesta realitat amb sensibilitat i contundència, mostrant com les identitats dissidents sovint viuen al límit d’allò que la societat està disposada a entendre.

La vall de les Flors és una novel·la d’alt voltatge social que combina una escriptura àgil i viva amb una càrrega emocional molt crua. El ritme és dinàmic, ple de diàlegs breus i escenes incisives, que s’alternen amb moments de força tensió psicològica. Korneliussen no defuig les imatges dures ni les situacions complexes, i es manté fidel a una narració directa i honesta. El llibre funciona tant com a retrat íntim d’una jove com també com a denúncia col·lectiva d’un silenci que s’arrossega de generació en generació. Un llibre tan bell com necessari.