L’enganyós argument de ‘Jane Austen arruinó mi vida’

MANEL HARO

Qui vagi al cinema a veure aquesta pel·lícula esperant trobar referències a l’univers de Jane Austen, sortirà de la sala decebut. No és que no n’hi hagi, alguna n’hi ha, molt superficial, sinó que aquestes referències tindrien el mateix efecte si en lloc de posar l’etiqueta de Jane Austen, es posés la de qualsevol altre autor o autora del Romanticisme. De fet, de qualsevol època mentre hi hagi un mínim rerefons romàntic en la seva obra.

No és, per tant, una pel·lícula sobre Jane Austen ni es parla d’ella. L’únic lligam amb l’escriptora britànica és que a la protagonista li agrada i que és acceptada a passar una temporada a una residència literària que organitzen els descendents de l’autora d’Orgull i prejudici. Res més. Tot el que hi ha de Jane Austen és el que surt al tràiler de la pel·lícula.

Jane Austen arruinó mi vida és una comèdia romàntica protagonitzada per una dona (Camille Rutherford) que vol ser escriptora, però travessa un bloqueig creatiu i emocional. La seva novel·la no passa dels primer capítols i redueix les seves trobades íntimes amb un company de feina (tots dos treballen a la popular llibreria Shakespeare and company de París, cau internacional de lletraferits.

La història que ens mostra la directora i guionista Laura Piani no és gaire original, beu dels llocs comuns del gènere i força situacions que hem vist moltes vegades en altres pel·lícules. És una proposta entretinguda amb un magnífic disseny de producció i una bona banda sonora, però el títol i el tràiler despisten i a la història li manca ambició. Posats a recórrer a Jane Austen, es podria haver fet una altra pel·lícula que fàcilment hauria perdurat en el temps, perquè Austen, ja ho sabem, és eterna.