Júlia Gumà Martí (Sant Sadurní d’Anoia, 1998) és graduada en Estudis Literaris per la Universitat de Barcelona, té un màster d’edició i assessoria literària, i en l’actualitat treballa com a responsable de premsa i comunicació en el sector editorial. El 2016 publica Mi propio olimpo, la novel·la resultant del treball de recerca de Batxillerat; el 2022, Envelat, una novel·la juvenil que esdevé el treball final de màster; i el 2024, Sota el groc, un conte infantil.
Aquest mateix any guanya el 10è Premi de Novel·la curta Celler de lletres amb l’obra Brots i escorça (Saldonar), d’ambientació vitivinícola que ens mostra una transformació personal i emocional per part de la protagonista, la Maria, tot explorant les complexitats de l’amor, la pèrdua i la perseverança.
En primer terme m’agradaria parlar del títol, Brots i escorça, perquè no és el mateix amb què vas presentar l’obra al concurs guanyat.
La novel·la va ser presentada amb el títol Del xarel·lo al macabeu. Era un títol que feia referència al viatge de la protagonista per passar d’una varietat de raïm (el passat) a l’altre (el futur). Això té una significació dins de l’obra, a més a més, la sonoritat de les paraules xarel·lo i macabeu m’agradaven molt.
Llavors?
Quan l’editor es va posar en contacte amb mi després de l’anunci de ser la guanyadora, em va comentar que tot i que li agradava el títol, pensava que aquestes paraules potser a gent de fora la comarca del Penedès no arribarien tant, i que el millor seria buscar una alternativa més comercial. Vaig exposar el fet al meu grup d’escriptura, i en comentar-ho amb ells em van animar a revisar les frases de la novel·la, que potser a dins hi trobàvem la resposta. I així és com va sortir Brots i escorça.
Un títol suggeridor.
Quan em va venir al cap, ho vaig veure clar. Podia mantenir el significat de la metàfora que volia fer servir, així que, amb l’últim vistiplau de l’editor, ho vam tirar endavant.
La novel·la s’inicia quan Maria, la protagonista, torna a la casa pairal després de quatre anys voltant per diversos països i formant-se en el món de la viticultura. Però quan arriba, evidentment, hi troba canvis i li cal adaptar-se de nou.
Exactament. Tornar implica remoure-ho tot. La vida de la Maria va passant quan està a fora, però també passa per tota la gent que es queda a casa. I no tothom l’espera. Aquí és on ella haurà de ressituar-se en un entorn que coneix, però que de cop i volta és diferent.
Un dels aspectes a què s’ha d’enfrontar és la seva relació amb en Pau. Es tracta d’un personatge clau per a la seva evolució?
I tant! En Pau és el seu arrelament amb el passat, però sobretot amb la infantesa. Aquella persona que hi ha sigut sempre i que la porta a recordar les parts més dolces de quan era una nena. Però ja no ho és. Ambdós es troben a les portes de la trentena i els camins de sobte se separen perquè la vida els porta per llocs diferents. Les expectatives i les fantasies que ella ha tingut des de gairebé els cinc anys, s’allunyen de la realitat que té davant. Afrontar-ho serà l’única manera de mirar cap al futur.
I l’avi Esteve? Perquè aquest és un personatge entranyable i alhora et permet parlar de la dicotomia entre tradició i modernitat.
L’avi Esteve és el personatge que agrada més als lectors. I és importantíssim a la història. La Maria torna a casa i vol iniciar un projecte amb les vinyes del mas, però són del patriarca. I la modernitat i la tradició xoquen en un inici.
I ja tenim el conflicte servit.
Sí. Tenim a una Maria que torna després de descobrir noves maneres de fer vins, i tenim a un avi que ha treballat la terra de la mateixa manera durant més de seixanta anys. Una noia jove que vol menjar-se el món i a un home gran que està cansat de lluitar, però que tampoc coneix una altra manera d’operar. La seva relació és molt entranyable i divertida, i he gaudit molt amb els seus xocs generacionals. Al final, ambdós són dues pedres gairebé idèntiques que sostenen Mas Parellada, la casa on viuen.
Fa un moment has parlat del projecte que vol iniciar Maria a les terres de Mas Parellada, i en aquest projecte és molt important el vi ancestral. Ens en podries fer cinc cèntims?
Un vi ancestral és un vi que acaba de fer la primera fermentació dins de l’ampolla. Al contrari que el vi tranquil, que ho fa a les tines, i el cava, que fa dues fermentacions. D’aquesta manera, el vi ancestral té bombolla, tot i que no tan intensa i present com en els escumosos tradicionals. És un tipus de vi que s’està començant a elaborar molt, ja que el procés de criança és més ràpid que en els altres casos i els productes poden sortir abans al mercat. Per això és un vi que interessa a la nostra protagonista. Perquè és una primera prova que pot tirar endavant el projecte.
I d’on va sorgir aquesta idea per a la novel·la?
Vaig decidir que la Maria havia de fer un ancestral perquè de fet, un ancestral, en concret l’Ancestral Vinya La Pineda del celler Heretat Can Serra, és l’espurna de la novel·la. La meva amiga Anna Santacana i el seu germà Joan es van animar a vinificar el raïm que tenen a casa l’any 2023. Mentre m’explicava com estava anant el procés, els hi va passar un petit incident, i aquest es va convertir en un dels punts de girs de la novel·la.
Brots i escorça és una novel·la breu, de tot just 120 pàgines. És el gènere on millor et trobes?
La veritat és que és la primera novel·la curta que he escrit, però m’he sentit molt a gust fent-la. Havia fet una novel·la juvenil també amb una extensió similar, i sempre m’he sentit molt còmode escrivint capítols més curts que llargs. A més dels contes infantils, on també cal condensar la informació. Així i tot, hauré de provar de fer novel·la amb més extensió per poder valorar on em sento més còmode.
Per què has triat com a punt de vista narratiu la primera persona, col·locant la veu en el personatge de la Maria?
La primera persona em servia per poder diferenciar bé aquesta història d’una altra que estava escrivint. El fet que la protagonista sigui una dona jove amb una edat similar a la meva també ha ajudat. La primera persona me l’ha fet més propera, i he pogut explorar amb més profunditat les seves emocions i reaccions. La intenció era que el lector pogués sentir-se la història com a més seva.
L’obra es pot adscriure a la nostra literatura vitivinícola perquè ens exposa diversos aspectes del llarg procés que hi ha entre la matèria primera i l’elaboració del producte final. Com vas treballar el procés de documentació per tractar tota aquesta temàtica?
El procés de documentació ha passat principalment per les mans de la meva amiga Anna. Ella ha viscut tot el procés de la Maria pel que fa a l’àmbit d’elaborar el producte. I quan em sorgien dubtes, he tingut la sort de tenir-la només a una trucada o a un Whatsapp de distància. Per sort la novel·la seguia el cicle de la vinya prou acuradament, així que realitat i ficció anaven bastant coordinades.
Malgrat la temàtica vitivinícola, podríem dir que Brots i escorça és una novel·la social o de personatge.
Sí. És una novel·la de transformació. De deixar la infantesa i encarar-se amb la vida adulta. De ressituar-te i trobar el teu camí en el món. De perseguir els somnis i els objectius que un es proposa i de deixar anar les coses quan toca. També és una novel·la d’amistats, de família i d’amor. De gaudir, de lluitar, de plorar i de seguir. La Maria aprendrà a veure l’escorça que l’ha construït com una base que no la lliga, i també a no tenir por dels brots que surten, sinó que cal regar-los perquè, tard o d’hora, també puguin ser escorça.
