A les novel·les de Ngugi wa Thiong’o sovint trobem personatges que somien millorar algun aspecte de les seves vides o de la societat on viuen, són homes i dones amb projectes i perspectives de futur que queden ensorrats quan topen amb el dia a dia de la realitat kenyana. Per evitar que la frustració guanyi la partida, cal combatre-la, cal reivindicar la pròpia individualitat i identitat davant l’opressió, no deixar que els somnis es desinflin sinó fer-los créixer quan arriba l’amenaça de la corrupció, l’abús de poder, la societat patriarcal, la falta de recursos, la delinqüència, el colonialisme o la injustícia.
Ngugi wa Thiong’o sap del que parla perquè ho ha viscut en primera persona o bé ha estat testimoni directe del que relata. L’autor (Limuru, Kènia, 1938) és fill d’un home casat amb quatre dones, amb les quals va tenir vint-i-quatre fills. En la seva infància, Thiong’o vivia en un terreny amb cinc cabanes, una ocupada pel pare i les altres quatre per les seves dones amb els seus fills. Això no volia dir que cada petit nucli visqués aïllat, sinó que cada nen tenia quatre mares. I cadascuna d’elles s’ajudava com una família gran i ben avinguda.
La falta de recursos feia que les racions alimentàries fossin mínimes, que s’hagués de treballar molt per una petita recompensa, però aquella primera infància de Thiong’o era feliç. Jugava amb els seus germans amb una pilota fabricada amb quatre draps, escoltava les històries que arribaven de la llunyana Europa sobre uns personatges que semblaven monstruosos –Hitler, Mussolini, Franco…- però que eren escoltades per l’autor com si fossin contes d’herois i malvats. I, per sobre de tot, l’experiència d’anar a l’escola per primera vegada.
Ngũgĩ wa Thiong’o.
Thiong’o va néixer quan la Segona Guerra Mundial estava a punt d’esclatar, un conflicte bèl·lic que no era aliè a Àfrica, ja que cal recordar que en aquella època el continent estava repartit en colònies governades pels països europeus (en el cas de Kènia, pel Regne Unit): «el món no sabria mai quants africans havien contribuït a l’esforç bèl·lic», li diu a Thiong’o el seu germà Kabae. Precisament, és el colonialisme el que feia canviar les regles del joc, acabar amb les tradicions i els pactes de paraula que sempre havien estat garantia de conformitat. Les terres canviaven de mans, algunes butxaques s’omplien i d’altres es buidaven.
Però dintre de la penúria generalitzada que patien els kenyans, el pare de Thiong’o es podia considerar un home afortunat, un gran patriarca, amb terres i bestiar per guanyar prou diners per mantenir la seva gran família. Les coses, no obstant això, van canviar i el seu pare es va convertir en un tirà que maltractava les seves dones i això afectava els fills. La llum entre tanta foscor era l’escola, perquè l’educació era una porta al coneixement, a descobrir coses que mai abans havia imaginat, a aprendre a llegir i enfrontar-se a la seva primera lectura, una edició atrotinada de l’Antic Testament.
Tot això ho explica l’autor a Somnis en temps de guerra, un volum de memòries que mostra un jove Thiong’o davant del gran somni de l’educació. Elll vivia en una societat que, per una banda, estava sent devorada pel colonialisme, però per l’altra estava donant lloc a moviments de resistència i de lluita en favor de la independència del país. Un dels homes que es va implicar en una d’aquestes guerrilles, el Mau Mau, era el seu germà gran. La resistència era contra de l’imperi britànic, que tenia com a objectiu colonitzar no només les terres sinó també les ments dels kenyans fent-los veure que els seus trets d’identitat (la llengua, la cultura, les tradicions…) eren cosa de tribus bàrbares.
Somnis en temps de guerra no és la primera obra en la qual l’autor retrata la resistència kenyana. Llegir Thiong’o és un plaer, cadascun dels seus llibres dona més sentit als altres. Val la pena apropar-se a aquest autor kenyà que va decidir deixar d’escriure en anglès per fer-ho en kikuyu perquè considerava que la literatura africana, per considerar-la africana, havia d’estar escrita en algunes de les llengües autòctones. En definitiva, una bona literatura que és, a més, una reivindicació de la diversitat, de la cultura en totes les seves expressions, de la igualtat i de totes les identitats, per minoritàries que siguin, que enriqueixen aquest món.
