-
L'escriptor publica 'Cap altre amic que les muntanyes', llibre que denuncia el tracte que reben els refugiats i que ell mateix va patir.
-
A 'Tants anys de silenci', l'autor retrata la repressió franquista a partir de l'aparició de l'esquelet d'una dona amb un poemari a les mans.
-
'Fosca descansa l’illa' és un recull de relats de l'autor irlandès protagonitzats per personatges que desvetllen rebuig i tendresa alhora.
-
'A la Casa de l'Intèrpret' són les memòries d'adolescència de Thiong'o quan estudiava a una Kenya sotmesa a revoltes i repressió.
-
L’autor kenyà, candidat al Nobel de Literatura, escriu sobre l’opressió del colonialisme en les societats africanes i les minories culturals.
-
Ignasi Mena. Barcelona / @ignasimena Ara que anem esgotant la segona dècada del segle XXI ja podem dir sense cap mena de dubte que el feixisme no és un fantasma del passat. L’obra de Magdalena Tulli (Varsòvia, 1955) ha sabut presentar els horrors del totalitarisme des dels seus inicis, recuperant com a rerefons la història de la seva família i del seu país. És en forma d’advertència, i també com a alenada d’esperança, que vam rebre la primera traducció al català d’una novel·la seva (El defecte, 2015), un exercici literari arriscat que exposa la fredor i la crueltat.
-
Publica el llibre de relats ‘Crónicas del Amacrana’, on la quotidianitat es veu trencada per fenòmens inesperats i poc habituals.
-
Ignasi Mena. Barcelona / @ignasimena Denis Diderot, a mitjan segle XVIII, va escriure que per jutjar els crims del colonialisme (ell parla de la futura Amèrica Llatina) caldria reviure les seves víctimes i que fossin elles mateixes qui es pronunciessin. O, per dir-ho d’una altra manera, cal que calli qui està acostumat a parlar, cal també aprendre a escoltar i cedir el torn de paraula a qui fins ara no ha pogut expressar-se. L’obra literària, assagística i memorialística de Ngũgĩ wa Thiong’o (Kenya, 1938) recorre des d’un bon principi aquesta filosofia: recorda als silenciats que la seva veu,.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Un dels temes que habitualment apareix en l’obra narrativa de Ngugi wa Thiong’o és el dels somnis de millorar algun aspecte de la pròpia persona o de la societat en la que hi viu. Els seus personatges són homes i dones amb projectes, objectius, perspectives de futur que queden ensorrats quan topen amb el dia a dia de la realitat kenyana. Per evitar que la frustració guanyi la partida, cal combatre-la activament, cal reivindicar la pròpia individualitat i identitat davant l’opressió, no deixar que els somnis es desinflin sinó fer-los créixer quan arriba.
L'escriptor publica 'Cap altre amic que les muntanyes', llibre que denuncia el tracte que reben els refugiats i que ell mateix va patir.
A 'Tants anys de silenci', l'autor retrata la repressió franquista a partir de l'aparició de l'esquelet d'una dona amb un poemari a les mans.
'Fosca descansa l’illa' és un recull de relats de l'autor irlandès protagonitzats per personatges que desvetllen rebuig i tendresa alhora.
'A la Casa de l'Intèrpret' són les memòries d'adolescència de Thiong'o quan estudiava a una Kenya sotmesa a revoltes i repressió.
L’autor kenyà, candidat al Nobel de Literatura, escriu sobre l’opressió del colonialisme en les societats africanes i les minories culturals.
Ignasi Mena. Barcelona / @ignasimena Ara que anem esgotant la segona dècada del segle XXI ja podem dir sense cap mena de dubte que el feixisme no és un fantasma del passat. L’obra de Magdalena Tulli (Varsòvia, 1955) ha sabut presentar els horrors del totalitarisme des dels seus inicis, recuperant com a rerefons la història de la seva família i del seu país. És en forma d’advertència, i també com a alenada d’esperança, que vam rebre la primera traducció al català d’una novel·la seva (El defecte, 2015), un exercici literari arriscat que exposa la fredor i la crueltat.
Publica el llibre de relats ‘Crónicas del Amacrana’, on la quotidianitat es veu trencada per fenòmens inesperats i poc habituals.
Ignasi Mena. Barcelona / @ignasimena Denis Diderot, a mitjan segle XVIII, va escriure que per jutjar els crims del colonialisme (ell parla de la futura Amèrica Llatina) caldria reviure les seves víctimes i que fossin elles mateixes qui es pronunciessin. O, per dir-ho d’una altra manera, cal que calli qui està acostumat a parlar, cal també aprendre a escoltar i cedir el torn de paraula a qui fins ara no ha pogut expressar-se. L’obra literària, assagística i memorialística de Ngũgĩ wa Thiong’o (Kenya, 1938) recorre des d’un bon principi aquesta filosofia: recorda als silenciats que la seva veu,.
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Un dels temes que habitualment apareix en l’obra narrativa de Ngugi wa Thiong’o és el dels somnis de millorar algun aspecte de la pròpia persona o de la societat en la que hi viu. Els seus personatges són homes i dones amb projectes, objectius, perspectives de futur que queden ensorrats quan topen amb el dia a dia de la realitat kenyana. Per evitar que la frustració guanyi la partida, cal combatre-la activament, cal reivindicar la pròpia individualitat i identitat davant l’opressió, no deixar que els somnis es desinflin sinó fer-los créixer quan arriba.