Colonialisme

  • Ngũgĩ wa Thiong’o: “Escriure sobre les injustícies del passat és una manera de lluitar contra les injustícies del present”

    L’autor kenyà, candidat al Nobel de Literatura, escriu sobre l’opressió del colonialisme en les societats africanes i les minories culturals.
  • chimamanda ngozi adichie cccb feminismo feminista literatura africana americanah medio sol amarillo

    Chimamanda Ngozi Adichie: “Si parlo de feminisme, espero reaccions hostils; si parlo de racisme, no”

    L’autora nigeriana d’’Americanah’ va conversar al CCCB amb la periodista Anna Guitart sobre feminisme, racisme i literatura.
  • chimamanda ngozi adichie medio sol amarillo

    Les vides de Biafra

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Molta de la literatura africana de la segona meitat de segle XX i el que portem de segle XXI que ens ha arribat ha reflectit en les seves pàgines els efectes de les colonitzacions europees. Ho ha fet J. M. Coetzee a Sudàfrica, Ngugi wa Thiong’o a Kènia i Chinua Achebe a Nigèria, per citar alguns exemples. Una de les joves veus que s’ha sumat a aquesta tradició és la de la nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie (1977), autora de moda que ha esgotat entrades per a la seva xerrada al Centre de Cultura.
  • chimamanda ngozi adichie la flor purpura def

    Fanatisme i patriarcat

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Encara que ja fa uns quants anys que la literatura de Chimamanda Ngozi Adichie es pot trobar en castellà a les nostres llibreries, sembla que és ara quan viu el seu moment d’esplendor després que l’editorial que la publica, Literatura Random House, hagi apostat fort per la seva obra i hagi reeditat els seus llibres en una edició econòmica, segurament en previsió de l’impacte que pot tenir la seva visita al CCCB de Barcelona (i la conseqüent promoció) o potser perquè la literatura de l’Àfrica negra està vivint una revifalla gràcies també a.
  • Ngũgĩ wa Thiong’o: “Conèixer la teva llengua et fa poderós”

      Ignasi Mena. Barcelona / @ignasimena Denis Diderot, a mitjan segle XVIII, va escriure que per jutjar els crims del colonialisme (ell parla de la futura Amèrica Llatina) caldria reviure les seves víctimes i que fossin elles mateixes qui es pronunciessin. O, per dir-ho d’una altra manera, cal que calli qui està acostumat a parlar, cal també aprendre a escoltar i cedir el torn de paraula a qui fins ara no ha pogut expressar-se. L’obra literària, assagística i memorialística de Ngũgĩ wa Thiong’o (Kenya, 1938) recorre des d’un bon principi aquesta filosofia: recorda als silenciats que la seva veu,.
  • Construir somnis a Kenya

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc L’obra del kenyà Ngugi wa Thiong’o (Limuru, Kenya, 1938) es caracteritza per reflectir la violència, la tirania dels poderosos, la corrupció de tota mena, els efectes de la colonització dels europeus i l’opressió contra la població a l’Àfrica, així com per la seva defensa de les minories, la cultura i identitat autòctones i els drets individuals i dels pobles. Llegir les obres d’aquest autor és endinsar-se en episodis de tensió, de llibertats enderrocades o mai aconseguides i d’humiliació, encara que sempre descrits amb una prosa continguda, serena. En aquest context, els personatges sovint.
  • Memòries de somnis i de guerres a Àfrica

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Un dels temes que habitualment apareix en l’obra narrativa de Ngugi wa Thiong’o és el dels somnis de millorar algun aspecte de la pròpia persona o de la societat en la que hi viu. Els seus personatges són homes i dones amb projectes, objectius, perspectives de futur que queden ensorrats quan topen amb el dia a dia de la realitat kenyana. Per evitar que la frustració guanyi la partida, cal combatre-la activament, cal reivindicar la pròpia individualitat i identitat davant l’opressió, no deixar que els somnis es desinflin sinó fer-los créixer quan arriba.
  • Descolonitzar la ment

    En defensa de la pròpia identitat

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Qui s’hagi apropat als llibres del kenyà Ngugi wa Thiong’o sabrà la importància que té per a ell la reivindicació de la pròpia identitat, una característica que es pot trobar tant en la seva obra de ficció com en la de no ficció. Cal entendre la identitat en un sentit individual i en un sentit col·lectiu. Si agafem els personatges d’El diablo en la cruz (Editorial Txalaparta), veurem com mantenen una lluita en diversos fronts. La protagonista no vol acceptar que el seu progrés laboral depengui d’oferir el seu cos a uns caps.