-
El CCCB commemora els 700 anys de la seva mort amb l'exposició 'La màquina de pensar. Ramon Llull i l'Ars combinatòria'.
-
El Museo Thyssen-Bornemisza mostra la pintura de Caravaggio i la seva influència en els pintors del nord d’Europa.
-
CaixaForum Saragossa exposa 45 pintures dels museus de Berlín que mostren els motius artístics del segle XVIII italià.
-
L’exposició aplega 126 peces de la col·lecció del Museu Nanquín de Xina que mostren l’art i la cultura de l’imperi Ming.
-
El Cercle del Liceu exposa un centenar d’obres del pintor català que mostren la inspiració que va trobar en la seva parella.
-
El Prado organitza l’exposició més important del pintor flamenc amb una innovadora museografia que enriqueix la visita.
-
Malpaso Ediciones publica per primera vegada en castellà aquesta obra de l'artista vanguardista francès.
-
‘El friso de la vida’ aplega alguns escrits personals que mostren la cara menys coneguda del pintor noruec.
-
L'arquitecte finès considerava la seva professió com un servei públic i va apostar per construccions que fessin més grata la vida dels seus usuaris.
El CCCB commemora els 700 anys de la seva mort amb l'exposició 'La màquina de pensar. Ramon Llull i l'Ars combinatòria'.
El Museo Thyssen-Bornemisza mostra la pintura de Caravaggio i la seva influència en els pintors del nord d’Europa.
CaixaForum Saragossa exposa 45 pintures dels museus de Berlín que mostren els motius artístics del segle XVIII italià.
L’exposició aplega 126 peces de la col·lecció del Museu Nanquín de Xina que mostren l’art i la cultura de l’imperi Ming.
El Cercle del Liceu exposa un centenar d’obres del pintor català que mostren la inspiració que va trobar en la seva parella.
El Prado organitza l’exposició més important del pintor flamenc amb una innovadora museografia que enriqueix la visita.
Malpaso Ediciones publica per primera vegada en castellà aquesta obra de l'artista vanguardista francès.
‘El friso de la vida’ aplega alguns escrits personals que mostren la cara menys coneguda del pintor noruec.
L'arquitecte finès considerava la seva professió com un servei públic i va apostar per construccions que fessin més grata la vida dels seus usuaris.