Nicola di Padova. Barcelona
Els amants de la cultura japonesa estan segurament familiaritzats amb els gravats del període Edo (1603-1867): les obres d’artistes com Hokusai o Ultamaro formen part de la cultura mundial. Durant els dos segles d’aquest període els gravats Ukiyo-e o “estampes del món flotant” (el nom que identifica els gravats d’aquesta època) va tenir una enorme difusió gràcies a la rapidesa del seu procés de creació. Juntament amb la representació de paisatges, d’escenes teatrals i de moments de vida quotidiana, el gènere conegut com “shunga” va viure un període d’esplendor.
Amb shunga, que significa literalment “imatges de primavera” tenint en compte que “primavera” és una metàfora per definir el sexe, s’identifiquen les representacions d’escenes eròtiques, a vegades dibuixades en rotllos per mostrar escenes que evolucionen amb una estructura narrativa. Les imatges són molt diverses, van des de les representacions d’actes sexuals entre una parella (principalment heterosexual), cortesanes rentant-se, escenes de masturbacions, fins a les més estranyes i surrealistes en les quals assistim a la relació sexual entre una dona i un animal; un element comú en totes elles és sempre la representació dels òrgans masculins i femenins en una mida desproporcionada.
Les imatges shunga van tenir una gran popularitat i, encara que estiguessin prohibides, permetien als artistes guanyar grans sumes de diners. No és estrany llavors trobar, entre els autors de famoses imatges shunga, també artistes com Utamaro, Hokusai i tants altres que són coneguts també en la cultura occidental. Aquestes imatges eren considerades de bon auguri, eren apreciades por un públic molt ampli de totes les classes socials, es regalaven a les dones abans del matrimoni, eren utilitzades per ensenyar els més joves qüestions sobre sexe o simplement es tenien com portadores de bona sort.
L’editorial Phaidon, un dels grans segells internacionals de llibres d’art, publica en castellà Poemas de la almohada y otras historias, un estudi exhaustiu de Gian Carlo Calza, catedràtic d’història de l’art asiàtic de la Universitat de Venècia, director de l’Internacional Hokusai Research Centre de Milà i guanyador del prestigiós premi Uchiyama per la seva contribució a l’estudi de la cultura ukiyo-e. Aquesta edició conté més de 350 imatges a color i presenta, en ordre cornològic, l’art de grans artistes com Utamaro, Hokusai, Karunobu, Kunisada i Kuniyoshi, així com molts altres amb una llista d’obres, un glossari i una bibliografia completa. Definitivament, és un llibre magnífic i un recull d’imatges imperdibles per als amants del gènere i al mateix temps és una obra completa per conèixer millor i donar valor a una cara de l’art japonès sovint infravalorada.
