La revolució del color del fauvisme

La Fundación Mapfre acaba d'inaugurar, a Madrid, l’exposició 'Los Fauves, la pasión por el color' amb més de cent obres
Maurice de Vlaminck, 'Restaurant de la Machine à Bougival', ca. 1905 Musée d'Orsay, donació de Max y Rosy Kaganovitch, 1973 ©Maurice de Vlaminck, VEGAP, Madrid, 2016 ©RMN-Grand Palais (musée d'Orsay) / Hervé Lewandowski

Maria Nunes. Madrid / @mnunesal


El fauvisme va ser un moviment polèmic i exuberant basat en la experimentació portada al límit de la potència i les possibilitats pictòriques del color pur. Un moviment, sinònim de llibertat, de vitalitat i de transgressió, de curta durada però d’una intensitat que va omplir de passió i de colors exaltats l’art de principis del segle XX, i en va modificar radicalment el seu curs. El grup inicial de pintors liderat per Henri Matisse es donà a conèixer a París en el Saló de Tardor de 1905. El públic, que havia acabat acceptant l’impressionisme i el postimpressionisme, va quedar estupefacte. Sota l’impacte de l’autèntica commoció que van causar, el crític Louis Vauxcelles els va batejar com (les fauves) les feres.

Com afirma María Teresa Ocaña, comissària de l’exposició, «els fauves, liderats per Henri Matisse, André Derain i Maurice de Vlaminck, van remoure els fonaments de l’art del seu temps amb el seu innovador tractament del color, la factura enèrgica i la llibertat d’execució. Van ser uns decidits defensors de l’autonomia individual i de la capacitat de la pintura per si mateixa com a mitjà d’expressió». La mostra que es presenta a la Sala Recoletos de la Fundación Mapfre reuneix un conjunt d’unes cent cinquanta obres procedents de més de vuitanta museus i col·leccions entre els quals la TATE Gallery, el Centre Pompidou, el Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris, la Kunstsammlung Nordrhein-Westfalen de Düsseldorf, el Milwaukee Art Museum o el Statens Museum de Dinamarca. A més de les aportacions de més d’una trentena de col·leccions particulars que han cedit obres poc conegudes pel públic. Tot plegat constitueix una completíssima mostra imprescindible per entendre el moviment des dels seus inicis.

Cinc seccions

La mostra s’organitza en cinc seccions ordenades cronològicament que permeten seguir la intensa evolució estilística que aquests artistes van experimentar en el breu període de temps comprès entre 1905 i 1907. La primera, “El fauvismo antes del fauvismo”, presenta la primera etapa d’experimentació pictòrica durant els anys de formació dels artistes que formarien el grup -Henry Matisse, Albert Marquet, Henry Manguin, Georges Roualt, Charles Camoin, Jean Puy…- sota la influència que en tots ells va exercir la pintura de Cézanne, Van Gogh i Gauguin.

“Los fauves se retratan” és la segona secció i una de les més interessants. Els artistes es retraten mútuament, i en aquest extraordinaris retrats i autoretrats que es poden contemplar junts, es posa de manifest l’estreta amistat, la col·laboració i les mútues influències que van unir els integrants del grup. Destaquen especialment els retrats que Matisse i Derain es van pintar l’estiu que van passar junts a Cotlliure.

En la tercera secció, “Acróbatas de la luz”, s’hi mostren les primeres obres purament fauvistes. Es tracta d’una extensa sèrie de quadres pintats per Matisse i Derain a Cotlliure, i per Camoin, Manguin i Marquet a la Costa Blava, durant l’estiu de 1905, al qual s’hi afegeixen els paisatges de Maurice de Vlaminck. Aquestes són les obres que van causar tanta sensació en el Saló de Tardor de París d’aquest mateix any. En les pintures s’hi aprecia clarament el tractament del color que augmenta rabiosament d’intensitat sota la influència de la llum del Mediterrani en què van ser realitzades.

L’èxit tenyit d’escàndol del Saló de Tardor va consolidar la identitat del grup fauvista i els impulsà a seguir en la seva tasca de recerca i experimentació pictòrica. A aquest període corresponen les obres d’André Derain, Raoul Dufy, Georges Braque, Othon Friesz que es mostren en la secció “La fiereza del color”, entre les quals destaquen les vistes de Londres que Derain va pintar amb una paleta de colors purs i brillants en una reinterpretació fauvista de les que abans havien pintat Turner i Monet.

“Senderos que se bifurcan” és la cinquena i última secció de l’exposició que mostra els diversos camins pels quals, a partir de 1907, seguiran els artistes del grup. Per una part, la influència de Cézanne es tradueix en una sèrie de pintures de banyistes nues i de paisatges en evolució vers unes formes geomètriques que preludien el cubisme de Braque. Mentre que, d’altra banda, les figures descarnades i en violent contrast arbitrari del color de Kee Van Dongen, Rouault i Vlaminck anticipen ja l’expressionisme. En suma, una esplèndida oportunitat per veure reunides les obres dels creadors del primer dels moviments d’avantguarda del segle XX, per entendre la seva evolució pictòrica i per omplir els ulls del vigor d’una explosió de color sense precedents, com la d’una flamarada en tota la seva fugaç intensitat.

________

Los fauves. La pasión por el color / Sala Fundación MAPFRE Recoletos (Paseo de Recoletos, 23, Madrid) / Fins el 29 de gener / www.fundacionmapfre.org

Categories
ARTExposicions
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES