-
‘Assassines’ és una obra de Núria Vizcarro dirigida per Joan M. Albinyana sobre la feminitat actual que es pot veure al Teatre del Raval.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Tenim pocs dies per veure al Romea Inconsolable, primer text dramàtic del filòsof Javier Gomá, amb direcció d’Ernesto Caballero i amb una interpretació impecable de Fernando Cayo, actor que és probable que moltes persones coneguem tan sols a través de la seva aparició en algunes sèries televisives. L’autor s’ha inspirat en la seva pròpia experiència a partir de la mort del pare, un fet que pot semblar gairebé natural quan es tenen cinquanta anys i els nostres progenitors han arribat a una edat en la qual la mort ja no es pot considerar.
-
L’òpera de Puccini torna al teatre de La Rambla, però punxen la producció de Davide Livermore i la direcció d'orquestra d'Emmanuel Villaume.
-
‘Fairfly’, la comèdia sobre al precarietat laboral de La Calòrica, que es va estrenar al Tantarantana, salta a La Villarroel.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Pel juliol del 2016 es van complir cinquanta anys de la mort de Montgomery Clift, un personatge complex i autodestructiu. De fet hi ha qui va considerar la seva mort una mena de llarg suïcidi. A la sala Àtic22 del Tantarantana l’actor Pau Sastre es deixa gairebé la pell en un monòleg llarg, amb un atrezzo modest i l’ajuda d’algunes fotografies projectades, per fer un recorregut per aquest precipici pel qual va davallar l’actor. L’any 1956 Clift va sobreviure a un greu accident de cotxe, en tornar d’una festa organitzada per la seva.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco La tragèdia d’Èdip ens és molt coneguda tot i que no haguem tingut gaires oportunitats de viure-la en el teatre, en els darrers anys. Ens pots semblar una història llunyana però el fet de fer mal i fer-nos mal de forma inconscient, o el drama de cercar la veritat i acabar per trobar-la són unes constants universals i intemporals que ens acosten als clàssics, ja que l’ànima humana és universal i intemporal. Julio Manrique, un actor excel·lent i en estat de gràcia progressiva, dirigit per Oriol Broggi, ens ofereixen al Romea aquesta història.
-
Aquesta òpera poc coneguda del compositor rus té moments inspirats però en general és avorrida i no té cap intensitat dramàtica.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco El món de la política, mundial i local, és un pou sense fons pel que fa a la inspiració que pot generar i que en èpoques de llibertat, fins i tot de llibertat vigilada, representa una sortida necessària als nostres neguits col·lectius. Al Teatre del Raval ens ofereixen una obra sense grans pretensions, més enllà de fer riure al públic, que ironitza sobre dos personatges tan inquietats i grotescos a la vegada com són Donald Trump i Kim Jong-un. El muntatge beu de molts gèneres, el musical, el vodevil, i fins i tot el.
-
El vodevil filosòfic sobre l'ètica, escrit per Eric-Emmanuel Schmitt, torna al Teatre Poliorama amb direcció de Joan Lluís Bozzo.
‘Assassines’ és una obra de Núria Vizcarro dirigida per Joan M. Albinyana sobre la feminitat actual que es pot veure al Teatre del Raval.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Tenim pocs dies per veure al Romea Inconsolable, primer text dramàtic del filòsof Javier Gomá, amb direcció d’Ernesto Caballero i amb una interpretació impecable de Fernando Cayo, actor que és probable que moltes persones coneguem tan sols a través de la seva aparició en algunes sèries televisives. L’autor s’ha inspirat en la seva pròpia experiència a partir de la mort del pare, un fet que pot semblar gairebé natural quan es tenen cinquanta anys i els nostres progenitors han arribat a una edat en la qual la mort ja no es pot considerar.
L’òpera de Puccini torna al teatre de La Rambla, però punxen la producció de Davide Livermore i la direcció d'orquestra d'Emmanuel Villaume.
‘Fairfly’, la comèdia sobre al precarietat laboral de La Calòrica, que es va estrenar al Tantarantana, salta a La Villarroel.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Pel juliol del 2016 es van complir cinquanta anys de la mort de Montgomery Clift, un personatge complex i autodestructiu. De fet hi ha qui va considerar la seva mort una mena de llarg suïcidi. A la sala Àtic22 del Tantarantana l’actor Pau Sastre es deixa gairebé la pell en un monòleg llarg, amb un atrezzo modest i l’ajuda d’algunes fotografies projectades, per fer un recorregut per aquest precipici pel qual va davallar l’actor. L’any 1956 Clift va sobreviure a un greu accident de cotxe, en tornar d’una festa organitzada per la seva.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco La tragèdia d’Èdip ens és molt coneguda tot i que no haguem tingut gaires oportunitats de viure-la en el teatre, en els darrers anys. Ens pots semblar una història llunyana però el fet de fer mal i fer-nos mal de forma inconscient, o el drama de cercar la veritat i acabar per trobar-la són unes constants universals i intemporals que ens acosten als clàssics, ja que l’ànima humana és universal i intemporal. Julio Manrique, un actor excel·lent i en estat de gràcia progressiva, dirigit per Oriol Broggi, ens ofereixen al Romea aquesta història.
Aquesta òpera poc coneguda del compositor rus té moments inspirats però en general és avorrida i no té cap intensitat dramàtica.
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco El món de la política, mundial i local, és un pou sense fons pel que fa a la inspiració que pot generar i que en èpoques de llibertat, fins i tot de llibertat vigilada, representa una sortida necessària als nostres neguits col·lectius. Al Teatre del Raval ens ofereixen una obra sense grans pretensions, més enllà de fer riure al públic, que ironitza sobre dos personatges tan inquietats i grotescos a la vegada com són Donald Trump i Kim Jong-un. El muntatge beu de molts gèneres, el musical, el vodevil, i fins i tot el.
El vodevil filosòfic sobre l'ètica, escrit per Eric-Emmanuel Schmitt, torna al Teatre Poliorama amb direcció de Joan Lluís Bozzo.