Ser o no ser emprenedor, aquesta és la qüestió

‘Fairfly’, la comèdia sobre al precarietat laboral de La Calòrica, que es va estrenar al Tantarantana, salta a La Villarroel

Júlia Costa / @liujatasco


Fairfly va ser una de les obres estrella de la temporada passada, al Tantarantana. Ara la podem veure i gaudir a La Villarroel fins a mitjans de juny. Aquesta obra divertida, intel·ligent, endegada amb una escenografia minimalista i amb uns actors i actrius brillants i efectius, incideix en un tema ben actual, la precarietat laboral i la crida social i política al jovent per tal que es transformi en emprenedor. La paraula emprenedor, tot i que hi ha qui vol que sigui ben bé una altra cosa, s’ha transformat avui en una mena d’eufemisme d’empresari, una paraula relacionada, de forma injusta i absurda, amb un personatge aprofitat i explotador dels pobres treballadors, un capitalista.

Els quatre protagonistes de l’obra, davant dels problemes de la empresa, relativament petita, on treballen, es reuneixen per fer un escrit destinat a defensar els seus llocs de treball i els de la resta de la plantilla i acabaran per imaginar i realitzar un somni, crear la seva pròpia empresa. La idea, que sembla absurda i etèria, encara més a causa del producte que inventaran i comercialitzaran, acabarà per materialitzar-se i tirar endavant, amb èxit. L’obra juga amb el temps, va endarrere i endavant, i acaba en tancar el cercle d’aquesta història que fa riure però que toca temes molt seriosos. El mèrit dels canvis en el temps que percebem s’aconsegueix sense recórrer als recursos habituals, canvis de vestuari, llums, sons o veus en off i compta amb la complicitat i la intel·ligència dels espectadors.

 

Fairfly

Fotos d’Anna Fàbrega.

 

És una obra que ens parla del nostre temps d’una forma crítica i divertida i que té ressons rusiñolescos. Sembla destinada als joves però qualsevol persona gran hi veurà reflectides situacions que potser han afectat fills o nets. Les coses no són mai senzilles i les excessives pretensions inicials dels quatre joves, que inclouen, fins i tot, la intenció de canviar el món i les relacions laborals, acabaran per naufragar, després de l’èxit, a causa de la topada amb el mon real. Aquesta maduració és un tema universal i aquest tema universal dona una categoria afegida a aquest text que juga amb molts tòpics i dogmes del nostre temps. Els problemes de tota mena, però també els guanys imprevistos, esberlaran el bon rotllo existent entre els quatre personatges.

Un punt feble en el text és, en algunes ocasions, el llenguatge emprat. Sembla que per aconseguir versemblança, i aquesta és una constant en molts espectacles actuals, s’ha de recórrer a introduir frases en castellà, vulgarismes prescindibles, o a repetir de forma abusiva allò que en diem tacos (hòstia puta, per exemple, que podem escoltar manta vegades al llarg de l’obra). En aquest registre, actualment, el ventall actual és molt limitat quan en el passat es comptava en català amb un gran repertori de renecs diversos, tot i que aleshores la gran majoria de paraulotes no arribaven al teatre popular. És clar que ni l’escola, ni el carrer, ni la família, no són avui la font de llenguatge popular que havien estat. Aquest llenguatge potser no sobta a la gent més jove, potser es parla així en el món quotidià del jovent, no diré que no. Però una mica d’ambició lingüística i d’imaginació a l’hora d’expressar ira desfermada o ràbia justa milloraria moltes produccions excel·lents. I és que en aquest cas, estem ben bé davant d’un teatre amb vocació popular però teatre de text, al capdavall.

Tot i amb això, el text resulta àgil, brillant, divertit i ocurrent. Les interpretacions de Queralt Casasayas, Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher i Vanessa Segura són excel·lents, a nivell individual i d’equip i al darrere s’hi percep un molt bon treball de direcció. La dicció, que en alguns espectacles actuals és un altre punt feble, aquí resulta absolutament admirable. La Calòrica ja ha demostrat amb altres muntatges que és una de les companyies independents més interessants del panorama teatral actual i que els seus actors, encara poc coneguts, tenen al darrera una preparació i un rodatge evidents. I idees. Són, potser, uns bons emprenedors, decidits a córrer els riscos que Fairfly evidencia?

Categories
ComèdiaESCENA
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES