Els límits fràgils de la moral, segons Diderot, a ‘El Llibertí’

El vodevil filosòfic sobre l'ètica, escrit per Eric-Emmanuel Schmitt, torna al Teatre Poliorama amb direcció de Joan Lluís Bozzo
el lliberti polioroma

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco


Ha tornat al Poliorama El Llibertí i sembla mentida que hagin passat deu anys de la seva estrena, car és aquesta una obra que va deixar un molt bon record i que els qui la vam veure en aquell moment encara la teníem molt present. Els personatges que interpretaven Laura Conejero i Ramon Madaula, qui sembla que va ser qui va suggerir a Bozzo que entomés el repte, ara els fan Abel Folk i Àngels Gonyalons, excel·lents també en aquest duel dialèctic que ha fet que l’obra es titllés de vodevil filosòfic.

L’obra és un divertiment, fa riure, més aviat somriure, i incideix en els límits fràgils de la moral. És una llàstima que aquí no coneguem més a fons el seu autor, que sovint posa en escena personatges reals, en aquest cas, Diderot. Diderot va ser un home contradictori, humà, intel·ligent, amb una vida força llarga per a l’època i un dels factòtums de L’Encyclopédie. És clar que per gaudir d’aquest Llibertí no fa falta saber història, el text té diferents nivells de lectura i d’interpretació.

El muntatge no ha variat, s’ha utilitzat pràcticament la mateixa escenografia i vestuari que en el 2007, i crec que ha estat un encert. El personatge que interpreta Gonyalons està inspirat així mateix en una pintora real. Sempre és un goig retrobar aquesta actriu tot terreny als escenaris, en els quals, de forma intel·ligent ha limitat la seva presència que durant uns anys va ser constant.

Les dones són molt importants en aquesta obra tot i que el pal de paller és la figura d’aquest filòsof amic de viure la vida a fons, sense problemes i gaudint del que es pugui, tot i que no es mostri tan comprensiu quan les seves idees llibertines afecten la seva filla. El text es mou en el camp de la ironia, del suggeriment, del debat amable, allunyat d’una realitat que potser no ho era tant ja que avui sabem que aquell segle XVIII va acabar amb l’esclat revolucionari.

Fa anys era habitual incidir en les suposades diferències entre la llibertat o el llibertinatge, un acudit de l’enyorat Perich definia el llibertinatge com llibertat espanyola. En el context actual, quan la llibertat sembla que torni a espantar, encara que sigui en clau de comèdia resulta inevitable reflexionar sobre els límits dels discursos, de la literatura, de l’art. El Llibertí transcorre a l’escenari en temps real, poc més d’una hora i mitja, durant la qual l’acció esdevé dinàmica i divertida, amb els personatges entrant i sortint, llevat del protagonista, incapaç d’acabar el seu article sobre la moral, un concepte, com l’ètica, que pot semblar sòlid però que al llarg del temps s’ha mostrat tan fràgil com la vida humana i sotmès a interpretacions, valoracions i transformacions diverses.

________

El Llibertí / Teatre Poliorama (La Rambla, 115) / Text d’Eric-Emmanuel Schmitt / Direcció de Joan Lluís Bozzo / 100 minuts / De 8,50 a 29 euros / www.teatrepoliorama.com

Categories
ESCENA
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES