-
L'escriptor publica ‘Robinson’, l’aventura d’un home solitari i desencantat que decideix instal·lar-se a casa dels seus veïns quan aquests marxen fora.
-
Cristina Masanés analitza en un llibre la figura d'aquesta dona que va passar per la vida de Picasso, Casagemas i Pichot.
-
Rosa Gómez. Barcelona La protagonista d’aquesta obra, Elisabeth, és una dona madura, que passa de la seixantena, a la qual la vida no li ofereix massa sorpreses. La seva mare ha mort fa poc, té una parella des de fa mitja vida, una feina estable, de la que es jubilarà en poc temps… Tota la seva vida està marcada i ben quadrada. Un dia, però, decideix fer una festa de primavera, sense cap raó, i convidar els seus amics i coneguts, entre els quals tenim els seus veïns del pis de dalt, Jean-Lino i Lydie. Hi ha una.
-
Salamandra publica 'Humo y espejos', volum que recull diversos relats de l'autor apareguts en revistes i antologies als anys 90.
-
La periodista i activista política publica ‘No n’hi ha prou amb dir no’, un manifest per resistir les polítiques de Trump i subvertir-les.
-
El noruec defensa el silenci per connectar amb un mateix en el seu llibre 'El silenci en temps de soroll: L’aventura d’aïllar-se del món'.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc La nova novel·la de Lluís Llach no podrà comptar amb l’autor per fer promoció. Així ho ha informat l’editorial Empúries en una trobada amb el periodista Antoni Bassas, l’editor Jordi Cornudella i l’actor Lluís Soler, que han fet d’ambaixadors d’El noi del Maravillas (Empúries/Destino), tercera entrega de la trilogia que l’escriptor i cantautor va començar amb Memòria d’uns ulls pintats, ara fa sis anys. Com ha explicat Cornudella, “l’autor ha estat parlamentari fins a la dissolució del Parlament, i ara la meitat del govern és a la presó i l’altra meitat a l’exili,.
-
Publica el llibre de relats ‘Crónicas del Amacrana’, on la quotidianitat es veu trencada per fenòmens inesperats i poc habituals.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Quan vaig acabar de llegir Pàtria (Tusquets), la novel·la de Fernando Aramburu que tants elogis -merescuts- ha rebut, una amiga em va dir que si m’interessa seguir llegint sobre la societat basca en temps d’ETA, havia d’agafar Los peces de la amargura (Tusquets), un llibre de relats que l’autor va publicar el 2006. No m’ho vaig pensar. En aquests relats, Aramburu retrata diverses vides amenaçades o marcades per la banda terrorista. En alguns, ens parla de familiars de víctimes, assassinades en atemptats, i en altres són familiars de condemnats per formar part de.