Nicola Di Padova. Barcelona
Gaiman no necessita de gaires presentacions: és escriptor de llibres d’èxit com American Gods (que ha estat adaptada a sèrie de televisió), Coraline i la més recent Norse Mythology, a banda d’haver escrit còmics com Sandman, obres de teatre i relats. Humo y espejos va ser publicat per primera vegada en anglès el 1998 i ara l’ha publicat en castellà Salamandra amb traducció de Sonia Tapia. El volum conté trenta històries anteriorment publicats en revistes i antologies al llarg dels anys 90. L’autor ens introdueix al seu món d’il·lusions, en el qual només un vel de fum separa la realitat de la fantasia, amb aquesta frase: “Les històries són miralls. Les utilitzem per a explicar-nos com funciona, o no funciona, el món. Com miralls, les històries ens preparen per als dies que vindran.”
Tenim aquí històries felices i tristes, divertides i eròtiques, poesies i breus experiments literaris, tots producte de fum i miralls, com explica Gaiman en la introducció. Hi ha relats que recuperen i reinterpreten algunes criatures de faules com els homes llop a “El lobo de la bahía”, o els trolls a “El puente del trol”, on un jove troba un trol famolenc sota un pont i fa una promesa perquè no el mati. Hi trobem històries més folklòriques com “Shoggoth’s old peculiar”, on un jove americà viatja per la costa d’Anglaterra i arriba a un poble peculiar. També històries més humorístiques com “Virus”, en la que un home de 27 anys que no ha tingut sexe des de fa anys descobreix de sobte que podria tenir una malaltia de transmissió sexual. També hi ha espai per a alguns experiments poètics com “Cambio en mar” i relats peculiars com “El precio”, on una dona compra el Sant Graal en una botiga de coses usades i un cavaller la visita perquè li deixi. Més melancòlic és “El estanque de los peces de colores y otros cuentos”, on un autor anglès va a Hollywood per treballar en el guió d’una pel·lícula basada en un dels seus llibres i es topa amb la història d’una antiga actriu de cinema oblidada, i “Una vida decorada con Moorcock temprano”, on un nen somia amb viure aventures com el protagonista dels seus llibres favorits.
Cada història està acompanyada per una explicació i una petita introducció feta pel mateix autor. Sent honestos, no tots els relats tenen la mateixa qualitat, alguns d’ells semblen més aviat apunts o idees interessants però no aprofundides. Sens dubte, el recull conté també algunes petites joies, així que és tasca dels lectors decidir quines connecten més amb ell. En qualsevol cas, Humo y espejos és una lectura agradable que agradarà als aficionats de Gaiman i deixarà amb ganes de més als lectors que entren en contacte per primera vegada amb aquest gran autor.
