-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Ha arribat al Teatre Lliure de Montjuïc aquesta obra de Nell Leyshon (Somerset, 1962), escriptora en alça, amb una obra relativament breu, però molt valorada per la crítica. La història, en la qual trobem ressons de moltes altres, ens situa en una granja rural on Irene, la mestressa, una dona gran, amargada, prepotent i autoritària, entoma amb desesperació i crueltat la mort del seu marit, la nit anterior. Cal remarcar la magnifica escenografia de Max Glaenzel que, d’entrada, sembla que ens introdueixi en una d’aquestes pintures realistes americanes que reflecteixen paisatges desolats i.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc August Esch és un home íntegre, defensor de la justícia, empleat de comerç que el 2 de març de 1903, en plena industrialització, és acomiadat injustament. Un amic seu, Martin, un sindicalista assidu a les manifestacions obreres, li suggereix que vagi a oferir-se com a comptable en una empresa de vaixells i encara que Esch aconsegueix la feina, no pot aparcar la ràbia que sent contra la corrupció de l’administrador de la seva anterior empresa ni la seva ambició per fer alguna cosa més a la vida. Molt aviat, quan Martin és empresonat,.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Sobre la trilogia «Los sonámbulos», de l’autor austríac Hermann Broch (1886-1951), diu el professor Lluís Izquierdo en el pròleg del primer volum que aquests tres llibres “suposen una revisió dels segles XIX i XX a partir de tres dates significatives, 1888, 1903 i 1918.” Cadascuna d’aquestes dates es refereixen al context social i històric en el qual es desenvolupen els fets de cadascuna de les tres novel·les de Broch. Assenyala Izquierdo que la primera d’elles, Pasenow o el romanticismo (Debolsillo), “gira al voltant de final d’un idealisme entumit de nostàlgies davant d’una època.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc Fa uns anys vaig llegir un parell de novel·les d’un autor d’Albacete no gaire conegut que m’ho van fer passar d’allò més bé. La primera era El fotógrafo que hacía belenes (Zócalo Editores, 2005), protagonitzada per un fotògraf amb certa inestabilitat emocional que es veia embolicat gairebé per casualitat en una trama d’assassinats i sectes religioses. En el seu periple l’acompanyava una prostituta que havia conegut també per casualitat, a qui segresten. La connexió entre ells dos és tan forta que el fotògraf farà tot el que sigui per saber on la tenen.
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc John Fante em sembla un escriptor addictiu. El vaig descobrir amb Un año pésimo (Anagrama) ja fa uns quants anys, per una recomanació pública de Juan Marsé, i em va impressionar moltíssim. Llavors ho vaig voler llegit tot d’ell. En aquells moments, només es podia trobar, en castellà i a Anagrama, aquella novel·la, La hermandad de la uva i la tetralogia protagonitzada per Arturo Bandini: les brillants Espera a la primavera, Bandini i Pregúntale al polvo, i les més irregulars Sueños de Bunker Hill i Camino de Los Ángeles. Aquesta darrera es va.
-
A la pel·lícula de Martin McDonagh una dona amargada per la mort i violació de la seva filla adolescent vol fer justícia.
-
Al relat de Cărtărescu ‘El Ruletista’ un home veu en el joc de la ruleta russa la manera d’escapar de la seva realitat.
-
'Desolacions: Caribou Island', de David Vann, retrata la crisi existencial que envolta els éssers humans i les relacions de parella.
-
La nova pel·lícula del director de 'Manhattan' retrata les mateixes dèries de sempre, però amb un estil no apte per a tots els públics.