Manel Haro. Barcelona / @manelhc
August Esch és un home íntegre, defensor de la justícia, empleat de comerç que el 2 de març de 1903, en plena industrialització, és acomiadat injustament. Un amic seu, Martin, un sindicalista assidu a les manifestacions obreres, li suggereix que vagi a oferir-se com a comptable en una empresa de vaixells i encara que Esch aconsegueix la feina, no pot aparcar la ràbia que sent contra la corrupció de l’administrador de la seva anterior empresa ni la seva ambició per fer alguna cosa més a la vida. Molt aviat, quan Martin és empresonat, la seva ira es dirigeix cap a l’empresari Eduard von Bertrand a qui considera responsable de la detenció del seu amic: “que Bertrand s’hagués aliat amb la policia i que la policia s’hagués comportat de manera tan vil era més que suficient per exasperar-lo a un”. Aquest Bertrand és el personatge que ja coneixem del primer lliurament de la trilogia «Los sonámbulos», Pasenow o el romanticismo. Si en aquest primer volum Bertrand era l’enemic de Pasenow per la desigual escala de valors que els separava i per la forma diferent de prendre’s la vida (Pasenow era un home ancorat en el passat i Bertrand un tipus independent i en certa manera llibertí), en aquesta segona entrega Bertrand es convertirà en l’antagonista d’un Esch que busca retornar cert ordre al món i que anhela que sigui la justícia (la seva justícia moral) la que s’imposi a la societat. Esch no dubtarà a acusar Bertrand de tenir relacions homosexuals per aconseguir condemnar-lo.
Durant tota la novel·la, en la ment d’Esch impera el desig de marxar a Amèrica per fugir d’una Europa on els valors s’han degradat. Aquesta idea de la degradació dels valors recorre la trilogia de «Los sonámbulos»: Pasenow, en el primer lliurament, lluita contra això com ho fa Esch en la segona, encara que tots dos empesos per motivacions diferents. A la tercera, Huguenau o el realismo, aquesta degradació de valors es farà encara més explícita i serà el protagonista, Huguenau, l’encarnació de la decadència de l’ésser humà. Mentre Esch ajorna el seu somni de creuar l’oceà, va emprenent petits negocis dins el món de l’espectacle, encara que sempre sentint-se aliè al món empresarial que ha provocat que el seu amic Martin hagi estat empresonat: “experimentar de nou una profunda còlera contra els negocis, còlera contra una organització que, després de la façana d’un bell ordre, de passadissos llisos, de boniques i planes comptabilitats, oculta totes les infàmies”.
L’anarquia d’Esch és la seva ànsia de llibertat: “li hauria agradat baixar a la secció de comptabilitat i dir-los als cecs d’allà que també ells, per fi, havien de evadir-se de l’esclavitud de les enganyoses xifres i columnes numèriques i convertir-se en éssers lliures com ell, sí, ho havien de fer, fins i tot a risc d’haver d’emigrar a Amèrica com ell, amb ell”. Esch creu tenir les idees clares, està segur de saber el que vol, però en tot moment és un ésser desorientat, un somnàmbul, que acabarà per tirar-se als braços de la tavernera Hentjen, una vídua una mica més gran que ell que al principi mostra un caràcter ferri però poc a poc es va deixant sotmetre al temperament (en el fons, a l’angoixa i insatisfacció) d’Esch.
“Llibertat i homicidi, tan estretament emparentats com procreació i mort! I aquell que és llançat al si de la llibertat està tan orfe com l’assassí que, camí del patíbul, crida a la seva mare a crits”, llegim en la novel·la, i encara que Esch no és un homicida, aquest fragment ens introdueix ja en Huguenau o el realismo i ens recorda que la llibertat d’Esch va parella a un sentiment d’orfandat i desorientació. La mort, però, és un ens que batega en tota la trilogia i que guanya presència a mesura que avancem en la lectura de les tres novel·les. Aquest sentit de ser somnàmbul és, en essència, la batalla de cada personatge amb el món i amb el seu propi univers abans d’enfrontar-se a l’única cosa irremeiable, la mort: “preferir emborratxar-se i observar els cambrers i altres clients, que es movien amunt i avall, i portaven, però, el segell de la mort en els seus semblants”.
_________
Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:
- El món d’ahir, Stefan Zweig (Quaderns Crema/Acantilado).
- La quinta esquina, Izraíl Métter (Libros del Asteroide).
- Diarios de la revolución de 1917 de Marina Tsvietáieva (Acantilado).
- Huellas: Tras los pasos de los románticos, Richard Holmes (Turner).
- Pasenow o el romanticismo, Hermann Broch (Debolsillo).
