-
A '39º a l’ombra' Antònia Vicens retrata la decepció que va suposar per a molts el boom turístic en la Mallorca dels anys seixanta.
-
A 'El intenso calor de la luna', Gioconda Belli retrata una dona madura que veu com la vida encara li ofereix il·lusions i reptes vitals.
-
Michel Houellebecq va debutar en la narrativa amb 'Ampliació del camp de batalla', on ja mostrava la seva irreverència.
-
Marta Planes. Lleida / @martaplanes L’altra (La Magrana) és la segona novel·la de Marta Rojals, després de la publicació, amb gran èxit, de Primavera, estiu, etcètera. L’altra és una novel·la marcada per la crisi i de com aquest fet ha canviat el dia a dia a moltes persones. L’acció se situa a Barcelona i la protagonista és l’Anna, una noia a finals de la trentena que veu com la vida que tenia amb la seva parella, en Nel, fa un gir quan ell perd la seva feina i es queda a casa, intentant trobar una sortida a la situació..
-
A 'La vida era eso' (Premi Nadal), Carmen Amoraga retrata una dona que ha de reconstruir-se després de la mort del seu marit.
-
Patricia Tena. Barcelona Delphine de Vigan, autora de Res no s’oposa a la nit (Anagrama/Edicions 62) va publicar a França el 2001 la seva primera novel·la, Els dies sense fam, una obra inspirada en la seva pròpia experiència amb l’anorèxia. Per tal d’ocultar la seva identitat i la de la seva família, la va signar amb el pseudònim de Lou Delvig. Ara, uns quants anys després i amb molta més confiança en si mateixa, recupera la seva opera prima i el seu nom. Els dies sense fam (Edicions 62 en català amb traducció de Pau Joan Hernández i Anagrama en.
-
A 'Naufragi a la neu' una dona en crisi marxa als Pirineus amb una beca a escriure una novel·la esperant que això la faci remuntar.
-
Amb 'No et miris el Riu' Mònica Batet se situa en una ciutat creuada per un riu que és protagonista insaciable de molts drames personals.
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Delphine de Vigan és una novel·lista francesa, nascuda el 1966. Aquesta novel·la ha aconseguit un gran èxit de vendes, premis i crítiques excel·lents, dins i fora del seu país. En castellà (Anagrama, amb traducció de Juan Carlos Durán) i català (Edicions 62, amb traducció d’Oriol Sánchez) també ha tingut bona acollida, cosa que no resulta estrany ja que es tracta d’un llibre fascinant per molts motius. En primer lloc està molt ben escrit, provoca ganes d’accedir a l’original francès, cosa que en els nostres temps no és freqüent. L’autora aconsegueix intrigar, crear una.