Marta Planes. Lleida / @martaplanes
L’altra (La Magrana) és la segona novel·la de Marta Rojals, després de la publicació, amb gran èxit, de Primavera, estiu, etcètera. L’altra és una novel·la marcada per la crisi i de com aquest fet ha canviat el dia a dia a moltes persones. L’acció se situa a Barcelona i la protagonista és l’Anna, una noia a finals de la trentena que veu com la vida que tenia amb la seva parella, en Nel, fa un gir quan ell perd la seva feina i es queda a casa, intentant trobar una sortida a la situació.
En les bones èpoques, com feia tothom que podia, l’Anna i el Nel viatjaven, es permetien capritxos com un BMW o dinaven de menú si els feia mandra cuinar. Ara en Nel, sense feina, busca opcions: escriure una novel·la, engegar algun negoci mentre l’Anna continua treballant com a autònoma en un estudi de disseny que cada vegada té menys encàrrecs. A més, el pis on viuen és d’un tiet del Nel, que els proposa vendre’ls-hi perquè se li han quedat els estalvis atrapats a les preferents i necessita diners per pagar-se la residència on està ingressat. Però aquesta crisi global coincideix amb una altra de personal: l’Anna no sap què vol, intenta tenir un fill amb la seva parella al mateix temps que es veu amb un noi de vint anys.
Amb aquest punt de partida, els esdeveniments que es desencadenen per aquesta situació de crisi personal i social es fonen amb el passat de la vida de l’Anna. Els fets que ha viscut al llarg de la seva vida apareixen barrejats amb la trama del present. Al pròleg de Mirall trencat, Mercè Rodoreda cita una frase de Saint-Réal: “una novel·la és un mirall que ressegueix el camí”. Així és L’altra, un mirall que reflecteix la vida d’una parella i el seu entorn des del febrer fins a l’agost, una parella que podríem ser nosaltres, els nostres amics, familiars, companys de feina…
L’altra també destaca per una llengua treballada a fons per aconseguir una gran naturalitat, gràcies, sobretot a l’aportació d’uns diàlegs que reprodueixen la riquesa de l’oralitat, amb paraules pròpies de la població d’origen de l’Anna i en Nel, situada Girona; castellanismes, col·loquialismes, renecs… Una decisió molt encertada en una novel·la que retrata la nostra societat, en què, ens agradi o no, hi conviuen tots aquests elements. L’altra perdria un alt grau de frescor i realisme si tots els personatges parelessin un perfecte català estàndard.
_________
Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:
- Babilònia, Yasmina Reza (Anagrama).
- Nada se acaba, Margaret Atwood (Lumen).
- Estimada vida, Alice Munro (Club Editor/Lumen).
- La vida era eso, Carmen Amoraga (Destino).
“L’Altra” (i “Primavera”) són d’aquestes novel·les-fenomen que difícilment poden explicar-se. Segurament no són un prodigi de tècnica estilística, ni tampoc ofereixen una visió molt nova o desconcertant de res, i tanmateix connecten amb alguna cosa que tenim a dins els lectors que fa que no podem deixar de llegir. A mi no em van agradar ni la primera ni la segona, però me les he llegit per intentar entendre què està passant. I després d’acabar-me-les l’èxit m’és encara més misteriós, perquè no em semblen llibres fàcils o especialment entretinguts. A la meva àvia, per cert, “Primavera” no li va agradar gaire. I jo me’n refio del parer de l’àvia, com a mínim pel que fa a llibres de caire popular. Si hagués d’escollir entre un dels dos em quedaria amb “L’Altra”, és més variada i més ambiciosa.
D’acord amb l’Ignasi, hi ha èxits que no acabo d’entendre mentre que bons llibres tenen poc ressò, crec que connecta amb una franja d’edat molt concreta però que és aquella que actualment està en els indrets que tenen un cert poder cultural.