Manel Haro

  • ‘The Interview’, quan el soroll genera diners

    S’estrena la pel·lícula de Sony Pictures que suposadament havia rebut amenaces de Corea del Nord.
  • Woody Allen segueix tenint màgia

    El director novaiorquès estrena 'Magia a la luz de la luna' amb Colin Firth i Emma Stone.
  • L’univers poc conegut de Carles Casagemas

    Una exposició al MNAC indaga en la relació d’amistat entre Casagemas i Picasso.
  • Si Beethoven pogués escoltar-me. Ramon Gener

    La passió de Ramon Gener

    A ‘Si Beethoven pogués escoltar-me’ el presentador d’’Òpera en texans’ explica com ha evolucionat la seva relació amb la música.
  • ‘The imitation game’, la trista vida d’Alan Turing

    El matemàtic britànic va ajudar Churchil en la II Guerra Mundial però va ser condemnat per homosexual.
  • Una obra sobre la culpa i la relació entre cultura i poder

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Després d’una guerra i de la caiguda d’un govern dictatorial, per norma general sempre s’esdevenen una sèrie de judicis per determinar i castigar culpabilitats. Tot i que això no passa a tot arreu (la Transició a Espanya, per exemple, ha estat molt benèvola amb l’anterior règim), sí que va succeir a Alemanya després de la caiguda de Hitler, no només pels coneguts judicis de Nuremberg, sinó també per un exhaustiu procés de desnazificació que pretenia purgar el país de tots aquell que van ser còmplices del Tercer Reich i alhora engegar un procés.
  • La ‘Terra baixa’ més personal de Lluís Homar

    Manel Haro. Barcelona / @manelhc A simple vista, pot semblar estrany que una obra com Terra baixa, amb uns personatges tan contraposats, sigui interpretada per només un actor, encara que sigui Lluís Homar, que sempre és una garantia i que coneix sobradament el text d’Àngel Guimerà perquè ja va fer de Manelic en dues ocasions (al 1974 i al 1990). Quan comença la funció, es veu una escenografia sòbria, amb una taula, una cadira, un parell de botes, una escombra i un vestit de núvia penjat. Enmig d’una imponent llum blanca entra en escena l’actor, vestit de carrer, res.
  • Joan-Elies Adell: “La poesia és una arma contra la desmemòria”

    Joan-Elies Adell (Vinaròs, 1968) és poeta i assagista. Ha publicat diversos llibres de poemes com La matèria del temps (El Mèdol, 1994), Oceà immòbil (Izar, 1995), A curt termini (Eliseu Climent, 1997), Un mateix cel (7 i Mig, 2000), Encara una olor (Bromera, 2003), La degradació natural dels objectes (Proa, 2004), Pistes falses (La Garúa, 2006),  Si no et tinc (Pagès, 2013) i Escandall (Meteora, 2014). Diu que la seva poesia parla del “passat recent, d’alguna cosa que t’ha provocat dolor i necessites pensar-la, verbalitzar-la i, d’alguna manera, curar-la”. Explica que necessita tenir molt clar el fet sobre el qual vol escriure i, per a posar-se a treballar, li cal.
  • Pel cantó de swann

    Les cruïlles existencials de Marcel Proust

    'Pel cantó de Swann' és el primer volum de la monumental obra 'A la recerca del temps perdut' de l'autor francès, que consta de set volums.