Manel Haro. Barcelona / @manelhc
A simple vista, pot semblar estrany que una obra com Terra baixa, amb uns personatges tan contraposats, sigui interpretada per només un actor, encara que sigui Lluís Homar, que sempre és una garantia i que coneix sobradament el text d’Àngel Guimerà perquè ja va fer de Manelic en dues ocasions (al 1974 i al 1990). Quan comença la funció, es veu una escenografia sòbria, amb una taula, una cadira, un parell de botes, una escombra i un vestit de núvia penjat. Enmig d’una imponent llum blanca entra en escena l’actor, vestit de carrer, res d’època, i comença a parlar. Sembla que pot ser una lectura dramatitzada, però un es comença a qüestionar ràpidament com farà evident Homar els canvis de personatges. I el cert és que precisament aquestes transicions són una de les perles d’aquest espectacle que dirigeix Pau Miró.
Lluís Homar tenia ganes de Terra baixa i va estar pensant en aquest ambiciós i personal projecte durant més de dos anys; aturat moltes vegades per altres obres que ha interpretat com Adreça desconeguda o Terra de ningú, entre altres qüestions professionals, sembla que ara tocava centrar-se en aquest clàssic català. Diu Pau Miró que l’actor hi estava molt segur que li va proposar: “ara és el moment, si no ho faig ara, no ho faré mai”. I així ha estat com Homar ha fet seus els personatges d’aquest drama rural de Guimerà: “no era una qüestió d’arrogància ni de voler lluir-me, sinó més aviat una necessitat personal, ara que tinc 57 anys volia mostrar-me com a ésser humà davant del públic”. Això s’entén quan l’actor explica que “tots som cadascun dels personatges, perquè tots tenim una part desatesa i fràgil com la Marta o una part fosca com el Sebastià”. En aquest sentit, Homar ha explicat que no és tant haver d’interpretar diversos personatges, sinó canalitzar-lo a través d’ell, fer-los seus.
El Sebastià és el gran antagonista d’aquesta obra de Guimerà. És l’amo de tot, el tirà que imposa la seva voluntat en els seus dominis, el llop que caça sense pietat. Està enamorat de la Marta, una noia jove de la terra baixa, a la qual vol casar amb el Manelic, un pastor ingenu de la terra alta, per tal d’establir un matrimoni de conveniència. Això sí, el Sebastià vol continuar tenint relacions amb la noia quan li vingui de gust. L’enllaç no havia de significar cap història d’amor entre la parella, però els dos comencen a estimar-se i hauran d’enfrontar-se al Sebastià si volen ser lliures.
Terra baixa és una de les obres més universals de la nostra literatura i Guimerà ha estat l’escriptor en llengua catalana que més a prop ha estat de guanyar el Nobel de Literatura (si no fos perquè el govern espanyol va pressionar Suècia per a evitar que un autor que escrivia en català guanyés aquest guardó, cosa que va beneficiar que el premi caigués en mans de José de Echegaray). De Guimerà diu Homar que és el nostre Shakespeare català i Manelic una mena de Romeu de les muntanyes. L’actor destaca la importància de recuperar la tradició en el nostre teatre, però amb la voluntat d’arribar al gran públic, allunyant-nos de l’erudició, una inquietud aquesta que l’apropa a la manera d’entendre el teatre del seu amic Xavier Albertí, director artístic del TNC que també ha col·laborat en aquesta Terra baixa, que es va estrenar al festival Temporada Alta.
Els espectadors tenen una bona oportunitat al Teatre Borràs de descobrir que hi ha moltes maneres d’adaptar una obra, que no s´ha de tenir por als clàssics, i que quan es tenen les idees clares, el resultat pot ser excel·lent. No fa falta conèixer fil per randa l’obra de Guimerà per gaudir d’aquest espectacle, perquè el text, tot i que adaptat al fet que només hi ha un actor, apareix més despullat que mai. Llarga vida, doncs, al Manelic i a la Marta!
_________
Terra baixa / Teatre Borràs (Plaça Urquinaona, 9) / Text d’Àngel Guimerà / Adaptació de Pau Miró i Lluís Homar / Direcció de Pau Miró / Idea original i intèrpret: Lluís Homar / 70 minuts / De 20 a 28 euros / www.grupbalana.com
