Dues ànimes perdudes es troben al Versus Teatre

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Resulta estimulant quan els jocs entre amics, aquells petits reptes que un grup de col·legues es plantejen sense gaires pretensions, només per divertir-se, acaben esdevenint projectes més seriosos. Si més no, així s’han assolit grans éxits. El cas de Gairebé, l’obra que es pot veure al Versus Teatre fins el 14 de maig, té aquest esperit per una banda experimental (a fi de comptes, estem d’avant d’una òpera prima d’un jove dramaturg i director que no arriba als trenta anys) i per l’altra de pur divertimento, de reunir-se en un escenari per tirar endavant un espectacle senzill, minimalista, però digne.

Gairebé va sorgir de l’Obrador de la Beckett quan els alumnes d’un dels cursos de dramatúrgia es van tancar una nit per tal d’escriure una escena cadascú. Així es van conèixer el dramaturg Carles Algué (1986) i els actors Elisabet Vallès i Javier Beltrán, els quals es van acabar embarcant en aquesta obra que es representaria a la mateixa sala Beckett i, més tard, a la Nau Ivanow per acabar al Versus Teatre, un recorregut natural d’aquelles obres que van creixent amb el boca a orella a l’hora que ajuden a conformar el gran teixit teatral barceloní.

Els actors del Gairebé del Versus són Jacob Torres (que substitueix Beltrán) i la mateixa Elisabet Vallès. Ells es posen en la pell de dues ànimes perdudes. Ella és una prostituta que per les nits freqüenta un lavabo públic d’aquells infectes. És el seu refugi, allà on descansa. Ell és un home amb un passat tèrbol que arriba al mateix lavabo, fet que provocarà que entre els dos comenci una tensa però a la vegada propera relació. Ell sent el deure de rescatar-la, de treure-la de la vida miserable que té; ella vol ser rescatada però a la vegada ajudant-lo també a ell, que poc a poc va deixant veure els seus fantasmes. Són dues ànimes que es troben a l’infern i que saben que no en podran sortir, però almenys volen tenir el consol de tenir-se mútuament.

Com a punt de partida per a la carrera de Carles Algué com a autor i director, aquest Gairebé és una obra més que acceptable, que manté el ritme en tot moment, que no vol ser pretenciosa tot i que un percep que podria haver estat una mica més ambiciosa i que, fins i tot, es podria haver arriscat més. No és cap retret, sinó un estímul per a què aquest “menys és més” desemboqui en el futur en un artefacte teatral més complexe. En escenaris com el Versus, la Beckett o la Nau Ivanow és on s’han de posar a prova els límits dramàtics i escènics.

________

Gairebé / Versus Teatre (Castillejos, 179) / Text i direcció de Carles Algué / 70 minuts / Fins el 14 de maig / 20 euros / www.versusteatre.com