Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
Al ja imprescindible Teatre Tantarantana es pot veure, fins al 22 de maig, aquesta proposta de la Cia Casa Real, un muntatge dirigit i escrit per Raquel Loscos i Salvador S. Sánchez. A banda de les quatre actrius que no tenen ni un moment de respir, Rocío Manzano, Sara Sansuan, Anna Tamayo i Laura Vila Kremer, al darrere s’hi percep un profund i seriós treball d’equip, amb moltes col·laboracions i assessoraments diversos.
En clau d’humor, un humor que en ocasions és gairebé negre, aquestes propostes simpàtiques per acabar amb el capitalisme compten amb un suport audiovisual enginyós i ocurrent. L’obra conté una forta càrrega crítica tot i que en ocasions aquesta es dilueixi en cops d’efectes divertits i busqui sense embuts les complicitats d’un públic que sap molt bé de què li estan parlant.
Les quatre actrius personifiquen actes de rebel·lió que poden portar a la caiguda de multinacionals, entitats financeres i potències polítiques de tot el món, capgirant els objectius del Congrés previsible del Fons Monetari Internacional. L’obra té el mèrit de no allargar-se més del compte ni d’entrar a fons en discursos inútils. Tot i que dura una hora i escaig el seu ritme trepidant fa que la trobem curta i que el temps passi molt de pressa. Alguns fragments esdevenen amarats de surrealisme, àdhuc esperpèntics, i d’altres arriben gairebé a commoure.
Tot i la ingenuïtat puntual d’alguns elements crítics, el muntatge resulta interessant, dinàmic, jove i actual, i intenta evitar excessos recurrents i bonistes sobre els mals del present. Més enllà de la connexió audiovisual que se’ns ofereix, on personatges coneguts han estat doblats i traduïts amb ironia i grapa per tal que entrin en el joc proposat, un gran mèrit del resultat és de les actrius. Bona dicció, agilitat, una molt bona feina de conjunt, domini de l’espai i capacitat d’aprofitar els recursos que ofereix aquest petit teatre que s’ha convertit per mèrits propis en un lloc de referència on accedir a propostes innovadores i alternatives però plenament serioses i professionals.
Cal parar atenció a tot allò que compta amb Raquel Loscos al darrere o al davant, una dona de teatre tot terreny que malgrat ser coneguda i valorada mereix un reconeixement molt més ampli i profund. Gràcies a persones com ella el teatre és avui alguna cosa més que els grans noms i les grans promocions mediàtiques.
________
17 simpàtiques maneres d’acabar amb el capitalisme / Teatre Tantarantana (Flors, 22) / Direcció i dramatúrgia de Raquel Loscos i Salvador S. Sánchez / Fins el 22 de maig / Entre 12 i 16 euros / www.tantarantana.com
'La reveladora' és una novel·la de Daryl Gregory que parla sobre els secrets familiars en…
Alícia Gorina dirigeix l'adaptació feminista i polaritzada d'Albert Arribas de les dues 'Ifigènies' d'Eurípides
A 'Els aeròstats' Amélie Nothomb narra la relació entre dos joves alhora que lloa la…
'Fortuna' és una novel·la d'Hernán Díaz que esdevé un trencaclosques literari sobre les classes socials,…
La pel·lícula d'Ari Kaurismäki retrata dos treballadors víctimes de la precarietat laboral que busquen la…
El llibre 'Kilómetro 101' aplega diversos textos de Maksim Óssipov que retraten la Rússia de…