Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco
El Teatre Condal ha inaugurat la temporada amb una obra que es podrà veure durant els mesos de setembre i octubre, una comèdia familiar amb trets costumistes contemporanis, tocs de tendresa i aspectes interessants de petita tragèdia casolana. L’equip format per aquests dos grans professionals del teatre destinats a fer història, Pep Anton Gómez i Jordi Sánchez, ens continua sorprenent i divertint amb la seva percepció brillant de les dèries del nostre temps per a reconvertir-les en històries adients a tots els públics. En els personatges de l’obra veiem reflectides, com en un mirall estrafet, persones que ens són properes i situacions habituals que entomem amb certa resignació.
Tot i que en alguns moments es caigui en l’acudit fàcil i en aquest excés de tacos que sembla imprescindible en el present -sobre el qual fins i tot el personatge de Maife Gil crida l’atenció de tant en tant-, l’obra en el seu conjunt és brillant i versemblant, ben escrita i amb un ritme escènic que s’abalteix una mica en algun moment però que es torna a reprendre sense problemes, per acabar amb un final una mica sobtat i que ens fa témer que no torni a ser tot, al capdavall, com a l’inici de la història.
Avui no sopem evoca la millor tradició del teatre català comercial, fins i tot ens podem imaginar a Capri pel mig en alguns moments, beu de la bona comèdia familiar italiana, en la qual les baralles i les tensions acaben sovint com havien començat, encara que res no serà com abans, quan els silencis s’han trencat i les persones han acabat per caure en el parany de dir el que pensen o senten i fan aflorar greuges i ressentiments.
L’obra compta amb un equip d’actors de categoria. Jordi Banacolocha, Maife Gil, David Bagés, Susanna Garachana i Mercè Martínez estan excel·lents en els seus papers. Banacolocha i Gil, magnífics com sempre, són aquests pares sacrificats, desitjosos de canviar de vida i anar a viure al poble, si no fos… que encara tenen una filla ja grandeta a casa (Martínez) i que tot sovint han de tenir cura dels dos nens que el fill (Bagés) va tenir amb la seva primera parella. Garachana és la nova parella del fill, i defensa amb convicció i grapa un paper antipàtic, el de la nova parella d’aquest fill immadur, una dona inestable, amb ganes de tenir una criatura pròpia perquè ja es fa gran i que odia els de la primera dona del marit. Els personatges dels fills són els que queden més diluïts en el conjunt i amb una certa manca de profunditat en alguns aspectes.
En clau de comèdia, doncs, i amb tints esperpèntics, desfilen per la història temes ben actuals: els avis obligats a tenir cura dels néts, els xantatges emocionals, l’egoisme dels fills, la impossibilitat dels grans de tenir llibertat per fer el que els plagui, després d’una vida de treball i d’haver pujat una família, la fatxenderia que embolica les persones en l’afany de complicar-se la vida amb despeses exagerades, les dificultats per entomar la pròpia vida i independitzar-se quan toca, l’excés actual en recórrer a la psicologia quan les criatures tenen problemes derivats de situacions familiars complicades que no es volen reconèixer, la maternitat mitificada i, per a les dones, amb caducitat biològica…
Avui no sopem sembla, en aparença, no anar més enllà de la situació que ens presenta i tenir com a objectiu principal fer-nos passar una bona estona, però ens mostra la quotidianitat del nostre present, en clau irònica i humorística. Els autors porten ja una llarga trajectòria professional i no és pas la primera vegada que ens enfronten a una realitat social que sovint acceptem amb normalitat una mica surrealista i amb el recurs a la manca de sinceritat damunt de la qual es manté l’equilibri social, ens agradi o no.
L’interior de les llars viu problemàtiques que tenen poc a veure amb un món exterior amarat de política i debats de tota mena, ofegat en mig d’un excés d’informació a l’abast que en ocasions no ens deixa arribar al nucli de tot plegat, a les relacions humanes situades en l’àmbit familiar, en aquest microcosmos tragicòmic i proper. Un microcosmos tot sovint sostingut per gent gran com aquests pares que es fan vells i s’adonen de què tot empitjorarà, de què ja els queden pocs anys per gaudir de la vida al seu aire, mentre uns compromisos assumits amb afecte i generositat, però també per obligació, els limiten la possibilitat de fer realitat il·lusions i desitjos.
___________
Avui no sopem / Teatre Condal (Av. Paral·lel, 91) / Direcció: Pep Antón Gómez / Text de Pep Antón Muñoz i Jordi Sánchez / 90 minuts / Fins el 30 d’octubre / 28 euros / www.teatrecondal.cat
'La reveladora' és una novel·la de Daryl Gregory que parla sobre els secrets familiars en…
Alícia Gorina dirigeix l'adaptació feminista i polaritzada d'Albert Arribas de les dues 'Ifigènies' d'Eurípides
A 'Els aeròstats' Amélie Nothomb narra la relació entre dos joves alhora que lloa la…
'Fortuna' és una novel·la d'Hernán Díaz que esdevé un trencaclosques literari sobre les classes socials,…
La pel·lícula d'Ari Kaurismäki retrata dos treballadors víctimes de la precarietat laboral que busquen la…
El llibre 'Kilómetro 101' aplega diversos textos de Maksim Óssipov que retraten la Rússia de…