Categories: LLIBRES

Molt soroll per no res

Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz

Quan un llibre arriba a les meues mans sempre mire dues coses: l’autor i la coberta. Si l’autor m’és desconegut, només em pot donar alegries perquè abans desconeixia la seua existència. Una situació ben diferent és quan veig que el llibre que m’he de llegir és de l’autor de Mad Men. Heather, absolutament ella (Empúries en català amb traducció de Yannick Garcia i Seix Barral en castellà amb traducció d’Albert Fuentes) està ben construït, una bona caracterització del personatge fa que vulgues descobrir la seua psicologia, una que l’autor, amb experiència, sap dosificar i amagar quan és convenient.

La narració gira al voltant de la Heather, un d’aquells miracles de la genètica que crida l’atenció per la seua bellesa allà on vaja. Aquesta superioritat física ve acompanya per una intel·ligència superior a la mitjana que la fa entrar a lligues de debat i ser la perfecta simfonia entre físic i cervell. Ella, en plena pubertat, viu amb els seus pares amb qui té moltes diferències. El pare, Mark, un home intel·ligent però estancat a la seua feina, sense cap mena d’empenta ni lideratge, se sent frustrat quan veu que qualsevol jove, amb menys treball però més simpatia aconsegueix l’ascens social que ell tant desitja. Mark està casat amb Karen, una mare primerenca obsessionada amb la seua filla i amb opinions que s’esvaeixen quan s’hi troba a grups més grans. Insegura i fràgil, discuteix cada cop més amb el Mark, que un dia explota per la pressió.

Aquesta història, diguem-ne A, es veu interrompuda per la narració d’una història B que encara és més addictiva i no saps en qui punt s’hi trobaran. Bobby, un xiquet que ha viscut envoltat d’heroïna i marihuana, amb una mare ionqui des que ell va néixer. Les males influències el porten a la presó durant tres anys, creixent dintre d’ell un fort impuls assassí. En eixir de la presó per reformar-se, l’àncora de la mare pesa massa per a créixer com a persona i ha de prescindir d’ella. Un cop ho fa comença una nova vida de paleta dins de l’edifici de la Healther, a qui espia amb la ferocitat d’un assassí mentre pensa com ofegar-la fins a la mort.

Ho sé. Una xica atractiva, un assassí de mare ionqui, uns pares que discuteixen…, tot indica que el llibre tenia els ingredients per fer un gran llibre, però ni de lluny. Un final senzill per a una bona història et fa tancar el llibre desil·lusionat amb l’autor, com si hagués pecat de simplicitat i de planer, amb un final breu, en dues pàgines, com si l’hagueren limitat els caràcters del text i faltant dues pàgines l’autor s’hagués adonat que encara no havia dit res, absolutament res. Acabes el llibre, perquè no és una història dolenta, però la història semblava atrapar-te i enganxava i posava el llistó molt alt com per tenir un desenllaç lluny de la capacitat del creador de Mad Men.

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres: