Marta Planes. Lleida / @martaplanes
Xavier Theros ens trasllada amb La fada negra, la seva primera novel·la, a la Barcelona del 1843. El capità Llampades, exmariner marcat per un tràgic naufragi, investiga les desaparicions d’una sèrie de criatures que apareixen sempre degollades i dessagnades. Avalada pel premi Josep Pla, La fada negra (labutxaca/Destino) ens porta a una Barcelona als antípodes de la que coneixem: una ciutat bruta i insalubre, escanyada per les muralles i la sobrepoblació.
Des de la primera pàgina, l’autor ens deixa clar per quins ambients transitaran –o s’arrossegaran– els seus personatges: “L’any 1843 eren oberts uns berenadors ben singulars sota la muntanya de Montjuïc […] hi havia una taverneta on cantava una vella sense dents, amb el seu pinxo, que l’acompanyava tocant la guimbarda. Al costat, un altre establiment exhibia nua una dona grassa a qui penjaven els pits, capaç de trencar un grapat de nous ficant-se’l a la canal del cul fent-hi només una mica de força.” Quan apareix el cadàver d’un adolescent en un fumador d’opi, el capità Llampades és l’encarregat de seguir la investigació, amb uns mètodes molt diferents i força més expeditius que els que se segueixen actualment. Contrastant amb els escenaris dels crims mil·límetricament analitzats, fotografiats i processats; les facilitats per localitzar els moviments de les persones o les enormes bases de dades de les quals disposa la policia, el capità Llampades només té quatre informadors que es vendrien la seva mare per una mica d’opi o una ampolla de vi i la seva intuïció.
Tot plegat, emmarcat en un rerefons històric convuls, en què una Barcelona empobrida per les guerres carlines viu sota la dictadura militar del general Espartero, contra la qual esclatarà una revolta popular, liderada pels més desafavorits. És una ciutat on les fàbriques dels sectors més diversos llençaven les deixalles al carrer, la gent criava animals a casa i abocava els orinals al carrer on, per descomptat, no hi ha clavegueram. Alguns carrers, ens informa l’autor, amb prou feines tenien un metre d’amplada i el terra estava format per diverses capes de residus i excrements. Allà la pobresa és a l’ordre del dia, així com també la corrupció en tots els estaments. Qui més qui menys porta un trabuc sota la brusa i no es estrany que al carrer hi hagi tirotejos, linxaments o altres incidents que no semblen sorprendre ningú.
Theros descriu minuciosament aquest ambient de manera que podem sentir la pudor d’aquells carrers, el soroll de les bales i els cànons, la desesperació dels que no tenen garantit el plat a taula. Així és la Barcelona en la qual es mou el capità Llampades, intentant resoldre un crim cada vegada més truculent. A mesura que el setge sobre l’assassí s’estreny, també ho fa el de les bombes sobre una Barcelona cada vegada més empobrida i embrutida. Tots dos relats, el negre i l’històric, avancen en paral·lel fins al clímax. Una lectura recomanada.
